Confesso que també m'ho vaig creure!

Per acabar el curs, una de troles diverses i una mica d'humor.
El fil conductor serà James Randi, il·lusionista (a ell li agrada autoanomenar-se conjurador) i flagell de paranormals i pseudocientífics.

James Randi, 83 anys i en plena forma

Vaig conèixer James Randi, com no, a través de Carl Sagan. Evidentment, no va ser en persona si no mitjançant el llibre de Sagan El mundo y sus demonios (The demon-haunted world).
En ell s'explica el repte que des de fa anys ha llençat James Randi: la seva fundació, la James Randi Educational Foundation, donarà un milió de dòlars a qui demostri amb prou evidència un fenomen paranormal. De moment, ningú els ha guanyat.
Que un il·lusionista, que en sap tant d'enganyar (o com diu ell, d'aprofitar la nostra capacitat d'autoenganyar-nos), es dediqui a denunciar els fraus que hi ha al voltant dels fenòmens paranormals i les pseudociències és gairebé lògic. Qui millor que algú d'aquest gremi per pescar-los el truc? Sempre que pot, a més, mira d'aplicar el mètode científic, cosa que el fa, per a mi, més valuós.


Podem veure una mostra en el següent vídeo, un programa ja del 1993 però prou alliçonador:

Si voleu una versió més curta de Randi, té aquesta conferència TED on mostra part de la seva cara més divertida, però també més crítica.


I si voleu a un altre afamat escèptic, Richard Dawkins, amb el seu estil més esquerp, aquest altre:

En el primer programa, Randi desmunta, almenys en part, el mite d'Uri Geller (el que es veu en el programa del mític Johnny Carson em sembla prou definidor de com lluitar contra el frau). Vaig veure Uri Geller a la tele quan era un xavalet de 10 anys; suposo que és prou bona excusa per a què m'ensarronés com a tants humans; fins i tot, jo també vaig doblegar una cullera, sí, després de molt d'esforç manual (no mental).


Teniu un petit fragment del que vaig veure (i vam veure molts, recordeu que només hi havia dos canals a la tele) en el següent vídeo:

i una paròdia del gran Jose Mota en el següent:

És clar que per paròdies del Mota i els fenòmens paranormals, no us perdeu aquesta:

Per acabar, hi ha molts exemples de com el nostre cervell ens enganya; aquesta conferència TED ens mostra exemples prou bons, fins i tot en el camp de les arts.

Un sa escepticisme hauria de ser la nostra millor arma contra els embaucadors, fins i tot per als qui ens embauquen sense voler.

El nou Carl Sagan?

Vaig saber fa poc d'una notícia que vaig trobar sorprenent: Hi ha el projecte, ja bastant avançat, de fer una seqüela de Cosmos.
Darrera del projecte hi ha Seth MacFarlane, el creador de les sèries Family guy i American dad, ni més ni menys, i Ann Druyan (vídua de Sagan) i Steven Sotter, els cocreadors de la sèrie original amb Carl Sagan.
Que es faci una seqüela o remake d'una sèrie documental és especialment notable i dubto que s'hagi fet mai. El repte és considerable perquè la sèrie original ha assolit una mítica que dubto que hagi tingut cap altra sèrie documental.


Cal esperar que amb els efectes d'imatge que es poden realitzar avui en dia, la sèrie serà espectacular. Però Cosmos no era espectacle, era sobretot reflexió; i un projecte molt personal de Sagan. Quin serà el fons de la nova Cosmos? El fet que al darrera hi hagi la cadena Fox, que és la cadena típicament conservadora nord americana, fa una mica de repelús, encara que sigui la cadena on McFarlane emet les seves sèries, que no segueixo però diuen que són més punyents que els Simpson. Ara, que una cosa és fer dibuixos i l'altra tractar del món real... ja veurem.


Per altra banda, el fet que hi participin dos dels creadors de la sèrie original tranquil·litza una mica; i qui serà el presentador? Doncs ni més ni menys que aquest:

Es tracta, com és obvi, de Neill deGrasse Tyson, un dels més grans divulgadors científics nordamericans (que és com dir del món): simpàtic, apassionat, showman, ràpid en la resposta, amb una facilitat de discurs típicament americana, ... sembla una bona elecció per fer de Sagan al nou Cosmos. Evidentment, no podrà ser del mateix estil però no per això ha de ser pitjor.


Tyson és nascut al Bronx, astrofísic; és director del Planetari Hayden, que forma part del Museu d'Història Natural de Nova York. També, com a divulgador, ha participat durant 5 anys a la televisió pública nordamericana, la PBS. Gran defensor de l'escepticisme científic i del programa espacial, ha estat més d'un cop assessor del seu govern i sembla clar que, com en tants altres casos, no se l'ha fet massa cas.


He pensat que per a què el conegueu us podrien interessar els següents vídeos, tres de curts i un de llarg:


El primer és el més "saganià". El muntatge que n'han fet amb les seves paraules el trobo força bonic i el que diu, no per sentit molts cops, no és menys important:

El segon ens explica un curiós cas en la presentació del seu programa, el d'una gossa molt espavilada:

Al tercer ens diu el que pensa del fenomen OVNI, entre seriós i irònic. Un bon exemple d'escepticisme científic:

I l'últim no us el perdeu si teniu l'hora llarga que dura; un diàleg a una escola (!) amb un de tants "buenafuentes" nordamericans. Estan els dos magnífics i amb molt d'humor es diuen coses molt profundes. També es parla d'alguns temes que hem vist aquí, com els neutrins, el LHC, el bosó de Higgs, ... El discurs final de Tyson és emocionant i no deixa en molt bon lloc la ciència nord americana:

Crec que aquest home, al qual estic començant a conèixer, també serà un dels meus mestres.

Félix Rodríguez de la Fuente

No sé si és el cas més habitual, però segur que molts que hem estudiat Biologia, encara que després ens hagin interessat camps més moderns com la Genètica, vam començar quan érem nanos entusiasmant-nos pels animals.
Si en el seu moment vaig destacar la influència del gran David Attenborough en aquest que escriu, hi va haver algú que, abans, el va marcar molt en el seu interès pel món dels animals. Era Félix Rodríguez de la Fuente que amb la seva gran personalitat i manera de parlar tan característica (i tan imitada) va aconseguir un èxit a la televisió, en l'època dels dos canals, difícilment igualable.

Nascut a Poza de la Sal (Burgos) era un home de camp. Va estudiar i va exercir com a metge estomatòleg però la seva veritable vocació era la Natura. Curiós en un gran aficionat a la falconeria, la cacera d'ocells utilitzant falcons, però que ell defensava davant la cacera amb escopeta, gens natural. Com a expert en falconeria va aparèixer en un programa de televisió i sembla que ho va fer tan bé que, a partir d'aquí, va començar la seva trajectòria en aquest mitjà.

Félix, inseparable de les rapinyaires

Molts dels que pentinem canes recordem la passió amb la que vam seguir els seus documentals sobre la fauna ibèrica. Sí, sí, ens empassàvem sense parpellejar les andances del "Lirón careto" o del "Abejaruco". Us ho imagineu avui en dia?

La seva sèrie El hombre y la Tierra, es va allargar des del 1973 al 1980, amb tres parts, una a Veneçuela, una altra, inacabada, sobre la fauna ibèrica, i, finalment, una sèrie a l'Àrtic que no va acabar perquè va morir en estavallar-se l'avioneta en la que viatjava. No cal dir que per als admiradors del personatge va ser un cop molt dur.

No molt abans de morir al Canadà

Va ser un avançat al seu temps. En els seus programes va insistir molt, en una època en el que el conservacionisme era només als seus inicis, en la necessitat de protegir les espècies.

Sembla que va fer força trampes en les seves filmacions, trampes que consistien normalment en utilitzar animals acostumats als humans o, fins i tot falsos. En part, la trampa té el seu sentit, més en una època on els mitjans tècnics eren més rudimentaris, però penso que caldria avisar l'espectador en aquests casos, que es segueixen produint fins i tot en els documentals de les cadenes més prestigioses.

En tot cas, estimats amics de la Natura, si teniu temps i ganes, us recomano la visió d'algun documental del Félix, com aquest sobre l'aufrany en el que la trampa és a la vista i que ens mostra una molt interessant conducta animal.

La remaleïda partícula

Toca parlar del bosó de Higgs.

Un repte perquè parlar de Física de partícules per a un simple biòleg és bastant complicat. Per això he pensat que és millor que ho expliqui gent més dotada que jo. De pas, faré publicitat d'alguns webs que estan prou bé i que ja he recomanat més d'un cop, en algun cas.

Peter Higgs, pel qual el bosó va ser batejat, exultant el passat dia 4

Hi ha una explicació prou entenedora en la magnífica web El Tamiz; de pas, podeu seguir tota la sèrie sobre les partícules fonamentals. Hi ha enllaç a una explicació del que s'ha descobert aquesta setmana.

Fa poc ha començat una web de notícies de ciència anomenada Materia, prou interessant. Aquesta és la seva entrada sobre el bosó de Higgs.

Si preferiu el material audiovisual, hi ha diferents vídeos que estan prou bé:

Del FermiLab, el laboratori de física de partícules nord americà.

Del web espanyol Hablando de Ciencia, que segueixo recomanant molt. De fet hi ha una bona explicació del que s'ha fet al CERN més el fragment del seu documental De la razón al mito en el que es parla del bosó de Higgs.

Una conferència TED del físic Brian Cox (que treballa a l'experiment ATLAS, un dels que ha detectat el Higgs), que explica què és el LHC i parla del model estàndard, el model que cada cop sembla més confirmat sobre com funciona l'Univers. Per cert, un dels problemes d'aquest model és encaixar-hi la gravetat, la força que entenem més el comú de la gent i menys els físics. 

Un Redes en el que es parla del Higgs i d'altres estudis que es preveu fer al LHC. No us perdeu el despatx de John Ellis!

I per acabar, una conferència del mateix Brian Cox on ens explica perquè és important investigar, com diu ell, per curiositat. Per cert, que de Brian Cox hi ha una sèrie molt bona a la Mediateca de l'escola: "Maravillas del Sistema Solar".

Relacionat amb això, només afegiré aquest altre enllaç de Materia on es compara el pressupost dels clubs de futbol de Primera Divisió i els principals centres d'investigació espanyols.

Res més a afegir.

PD del 10 de juliol:

Un aclariment sobre el títol, que he canviat avui. Molta gent ha dit que els científics han anomenat al bosó de Higgs, la partícula de Déu. De fet, sembla ser que això és el resultat d'una confusió: Leon Lederman, físic reconegut pel seu treball sobre els neutrins, va escriure l'any 1993 un llibre de divulgació sobre física de partícules: "The God particle: If the Universe was the answer, What is the question?" (La partícula de Déu: Si l'Univers és la resposta, quina era la pregunta?). De fet, ell volia per títol "The goddamn particle..." (o sigui, La maleïda o remaleïda partícula) pel fet que el bosó de Higgs era tan difícil de trobar.
A l'editor li deuria semblar difícil publicar un llibre amb una paraula malsonant a la portada i va canviar goddamn per God; i aquesta és la història de "la partícula de Déu".
Als físics, sovint els agrada anomenar Déu però en aquest cas, ja veieu que va ser més aviat un tema de marketing que ha acabat quallant.