El fil conductor serà James Randi, il·lusionista (a ell li agrada autoanomenar-se conjurador) i flagell de paranormals i pseudocientífics.
 |
| James Randi, 83 anys i en plena forma |
En ell s'explica el repte que des de fa anys ha llençat James Randi: la seva fundació, la James Randi Educational Foundation, donarà un milió de dòlars a qui demostri amb prou evidència un fenomen paranormal. De moment, ningú els ha guanyat.
Que un il·lusionista, que en sap tant d'enganyar (o com diu ell, d'aprofitar la nostra capacitat d'autoenganyar-nos), es dediqui a denunciar els fraus que hi ha al voltant dels fenòmens paranormals i les pseudociències és gairebé lògic. Qui millor que algú d'aquest gremi per pescar-los el truc? Sempre que pot, a més, mira d'aplicar el mètode científic, cosa que el fa, per a mi, més valuós.
Podem veure una mostra en el següent vídeo, un programa ja del 1993 però prou alliçonador:
Si voleu una versió més curta de Randi, té aquesta conferència TED on mostra part de la seva cara més divertida, però també més crítica.
I si voleu a un altre afamat escèptic, Richard Dawkins, amb el seu estil més esquerp, aquest altre:
En el primer programa, Randi desmunta, almenys en part, el mite d'Uri Geller (el que es veu en el programa del mític Johnny Carson em sembla prou definidor de com lluitar contra el frau). Vaig veure Uri Geller a la tele quan era un xavalet de 10 anys; suposo que és prou bona excusa per a què m'ensarronés com a tants humans; fins i tot, jo també vaig doblegar una cullera, sí, després de molt d'esforç manual (no mental).
Teniu un petit fragment del que vaig veure (i vam veure molts, recordeu que només hi havia dos canals a la tele) en el següent vídeo:
i una paròdia del gran Jose Mota en el següent:
És clar que per paròdies del Mota i els fenòmens paranormals, no us perdeu aquesta:
Per acabar, hi ha molts exemples de com el nostre cervell ens enganya; aquesta conferència TED ens mostra exemples prou bons, fins i tot en el camp de les arts.
Un sa escepticisme hauria de ser la nostra millor arma contra els embaucadors, fins i tot per als qui ens embauquen sense voler.
La veritat és que les persones tenim una estranya tendència a creure (o a voler creure) en aquests temes paranormals, espiritistes i paranoics; el món té una composició més intuitiva/normal del que volem pensar. Que vols que et digui, em sembla més difícil escriure una pila de llibres més grans que el Websters (o com s'escrigui) que no pas pensar que l'univers va nèixer d'una explosió.
ResponEliminaRespecte les altres entrades m'ha cridat l'atenció que parlessis de l'estimat Félix Rodríguez de la Fuente, recordo quan fa uns anys fullejava una col·lecció de llibres seus, un mite.
També és bastant curiós això que faran un "remix" de Cosmos, almenys han triat un rostre conegut de la ciència actual.
Espero que tot bé!
La tendència a creure en aquests temes és menys estranya del que pugui semblar. En realitat no estem tan fets per a la lògica i la raó com voldríem (potser per sort!).
ResponEliminaGràcies pel comentari i de premi, aquesta adreça: http://www.youtube.com/watch?v=6mBbA_TlLZI&feature=relmfu on Michael Shermer, el de la cara a l'entrepà, ens diu com detectar segons quins tipus de parides.
A reveure.