Tot i això, quan un s'hi endinsa, ni que sigui una mica, no pot deixar de notar com en són de fascinants.
A mi, que no en sóc cap expert, hi ha "objectes" matemàtics que em tenen meravellat. O no sembla completament inversemblant la identitat d'Euler que relaciona alguns dels nombres més importants?
 |
| e és la base dels logaritmes neperians, nombre bàsic del càlcul; i és l'arrel de -1 |
O, el fet que la càpside o coberta externa de molts virus sigui un icosaedre o poliedre regular de 20 cares, uns dels sòlids pitagòrics.
 |
| Un esquema d'un virus amb càpside icosaèdrica |
 |
| Un icoaseadre |
El principal impulsor dels fractals va ser Benoît Mandelbrot, d'origen polonès i format a França. Els fractals són objectes matemàtics que es caracteritzen sobretot per ser formes de formes de formes ... en una repetició d'estructures que es contenen a elles mateixes a escales cada cop més microscòpiques.
 |
| Mandelbrot de jove |
 |
| Representació clàssica d'un dels conjunts fractals de Mandelbrot |
La seva simetria és realment atractiva i, el més sorprenent, és que les seves formes es poden trobar, almenys de forma aproximada en la Natura, tant en estructures geològiques com biològiques.
 |
| No és un arbre, és una de les imatges guanyadores del concurs del que es parla a continuació |
Des del 2006 s'organitza un concurs internacional de formes fractals en el qual es valora més l'Art que les Matemàtiques, encara que hi ha d'haver moltes Matemàtiques al darrera, imagino.
Mandelbrot va morir el 2010 i molts dels seus seguidors l'homenatgen amb figures espectaculars, que últimament abarquen també les tres dimensions.
Algunes imatges més de les guanyadores, potser fetes amb aquest programa, que podeu trobar al web del concurs:
 |
| Renaissance, de Stuart Painter |
 |
| Secret sign, de Jost Teutemann |
 |
Fractal baroque, de Bill Beath |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada