dissabte, 23 de febrer del 2013

Biomedicina catalana

He descobert per casualitat un reportatge de TV3 dins del programa "Sense ficció" (del que ja vaig tractar en parlar del doctor Broggi). Es diu "Lluitant per la vida", es va emetre el passat 11 de desembre i ens parla de la història i l'actualitat de la investigació biològica i mèdica a Catalunya.
El programa es relaciona amb el centenari de la Societat Catalana de Biologia i hi apareixen des de velles glòries dels temps més heroics a investigadors punters d'avui en dia.
D'alguns d'ells se n'ha parlat en aquest blog, a vegades potser només de resquitllada. És el cas de Jaume Bertranpetit, Bonaventura Clotet, Fàtima Bosch, Josep Trueta, Moisès Broggi, August Pi i Sunyer i Santiago Ramón y Cajal (que, evidentment, no era català però va treballar a Barcelona una temporada).
Amb d'altres he tingut tractes indirectes: He assistit fa poc a una esplèndida conferència "Ciència fàcil" de Roderic Guigó sobre el genoma humà; també, ja fa anys, a una de Pere Puidomènech sobre vegetals transgènics al Cosmocaixa; i el David Bueno és el capo benèvol de la prova de "sele" de Biologia des de fa uns anys.


El reportatge es centra molt en els personatges, una mica menys en les institucions públiques i un xic en la iniciativa privada (no sorprèn perquè tendeix a ser poca; apareixen dues empreses: els clàssics Laboratoris Esteve, una "pèrfida" multinacional farmacèutica catalana que col·labora en la recerca d'una vacuna contra la SIDA; i Oryzon, una jove empresa de biotecnologia, fundada fa 13 anys per antics investigadors universitaris (el que s'anomena una spin off) que investiga sobre el càncer.

Els temes bàsics són tres: la genètica, la biomedicina i l'ecologia, tres branques en les que Catalunya ha excel·lit al llarg del temps.
El gran Ramon Margalef, un dels pioners de l'ecologia a nivell mundial

Manel Esteller, as modern de l'epigenètica

Entenc que, tractant-se d'un centenari, el to sigui bastant hagiogràfic. No posaré cap pega als investigadors que hi apareixen, que prou fan en un país com el nostre on la investigació ha estat habitualment la parenta pobra dels pressupostos públics i privats; però precisament trobo que acaba donant la sensació que tot va de perles, ara que els euros van tant de baixa.

Tot i això, penso que val la pena que us el mireu, sobretot si no coneixeu molt el tema; alguns moments paguen prou la pena.

Per altra banda, tafanejant sobre l'empresa Oryzon m'he trobat aquesta conferència del seu fundador Carlos Buesa que he trobat prou interessant (llàstima que la realització no ens ensenya la presentació). 
Quan compara el finançament de les empreses biotecnològiques americanes i catalanes, esparvera.