Fa poc més d'una setmana ens va arribar una notícia prou sorprenent: Investigadors del CNIO (Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas) de Madrid, comandats per María Blasco van aconseguir allargar significativament la vida mitjana d'un grup de ratolins mitjançant teràpia gènica. El tractament va consistir en introduir el gen de la telomerasa en un virus de manera que integrés aquest gen en les cèl·lules dels ratolins (senzillament amb una injecció a la cua); la telomerasa és un enzim (una proteïna que accelera i regula un procés concret en els éssers vius) que refà els telòmers.
Els telòmers són els extrems dels cromosomes, sense informació però amb una important funció: mantenir l'estructura de la llarga molècula del DNA. En les cèl·lules típiques, cada cop que es fa una còpia del DNA (abans de la divisió cel·lular), és inevitable que aquests telòmers s'escurcin i, si no hi ha la telomerasa per refer-los, amb cada divisió, el DNA es va fent malbé. Amb els anys, aquest fet i també alguns factors externs, el DNA de les nostres cèl·lules envelleix, amb ell les nostres cèl·lules i, per tant, nosaltres mateixos. Sembla que l'escurçament dels telòmers és un dels principals factors d'envelliment.
Els telòmers són els extrems de color groguenc
Només algunes cèl·lules mantenen contínua l'expressió del gen de la telomerasa: les cèl·lules embrionàries, les cèl·lules mare adultes, les que donen lloc a espermatozoides i òvuls i, ailàs, les cèl·lules dels tumors (que són pràcticament immortals perquè poden dividir-se indefinidament perquè tornen a expressar aquest gen). El descobriment de l'acció de la telomerasa va merèixer el Nobel de medicina l'any 2009.
Tot això ho explica molt més bé la María Blasco, gran experta en telòmers, en aquesta entrevista a TVE del 2010. on parla de telòmers i d'envelliment en general i de la vida de l'investigador.
L'equip comandat per María Blasco, que també és la directora actual del CNIO i que havia treballat amb Carol Greider, una de les guanyadores del Nobel, ha aconseguit per primer cop, allargar la vida (un 24% de mitjana) i un estat de salut prou saludable a animals no modificats genèticament (abans ho havien fet amb ratolins transgènics) i sense provocar-los càncer (que és un risc de la telomerasa, que pot induir a cèl·lules precanceroses la condició d'immortals).
María Blasco, principal investigadora de l'estudi
Pels més avançats en Biologia, aquí teniu l'article publicat.
Per cert, que en l'estudi ha col·laborat la Fàtima Bosch, investigadora del Centre de Biotecnologia Animal i de Teràpia Gènica de la UAB. Que la doctora Bosch sigui d'Espolla (poble on va néixer el meu pare) i antiga companya de jocs de les meves germanes li dóna encara més sabor a la notícia.
La teràpia gènica està revifant els últims anys, després d'un període de fracassos importants. Les tècniques han millorat molt els últims anys i això comporta unes possibilitats impensables no fa tant de temps al tractament, especialment, de les malalties hereditàries. Teniu més informació sobre el tema en aquest Redes, un dels bons, on precisament s'entrevista a Fàtima Bosch.
Durant segles, els humans han buscat l'eterna joventut; ha estat una cerca plena de lamentables fracassos. El descobriment realitzat al CNIO obre una porta a una nova possibilitat, esperançadora i al mateix temps inquietant perquè, pot sostenir el planeta una Humanitat amb una esperança de vida encara més alta?
Aquesta setmana hi ha hagut una notícia que m'ha semblat força curiosa: L'aparició d'un estudique s'ha fet sobre el coneixement de les ciències i l'interès que desperten a diferents països europeus i als Estats Units. L'he trobada curiosa sobretot per la font, la Fundación BBVA; aquesta fundació financia estudis i dóna beques i premis a investigadors. Els països on es van fer l'enquesta van ser, a més d'Espanya, Holanda, Dinamarca, el Regne Unit, la República Txeca, Polònia, Itàlia, Àustria, Alemanya i França i, com ja he dit, els Estats Units, als que utilitzen com una mena de referència. Particularment, hi trobo a faltar algun altre PIG.
L'enquesta es va fer a 1.500 persones, amb una entrevista personal a casa seva. Qui deixa entrar entrevistadors a casa seva? Poden estar esbiaixats els resultats degut a aquest fet?
L'informe és molt extens i em centraré en alguns aspectes que em criden l'atenció:
- Fa tota la pinta que només s'han tingut presents les ciències naturals; almenys, les preguntes que es feien sobre coneixements eren d'aquest àmbit.
- La primera pregunta és:
Todos los días hay una gran
cantidad de noticias acerca de los temas más variados. Le agradecería me dijera
cuál es su grado de interés acerca de cada uno de los temas que le voy a leer.
Media en una escala de 0 a 10, en la que 0 significa que no le interesa nada y
10 que le interesa muchísimo.
He trobat curiós que dels possibles temes en separi els de salut i de medi ambient dels "científics"; és que no són temes dels que s'ocupi la ciència? Per cert, que no hi surten els esportius, que em temo que haurien guanyat per golejada.
- La principal font d'informació que té el públic sobre ciència és la televisió; vist el nivell d'algunes informacions que apareixen als noticiaris, fa verdadera por.
Us recomano aquesta entrada de Malaciencia on es comenta aquesta bonica mostra de barroeria periodística.
- En general, els joves surten bastant més ben parats a tot arreu; encara hi ha esperança.
- Una pregunta és:
En las noticias de los medios
de comunicación se usan una serie de términos y expresiones especializadas.
Quisiera que me dijera para cada una de ellas si cuando usted las oye o las
lee, las entiende por completo, las entiende en parte o no las entiende.
Trobo que confiar tant en la veracitat d'aquestes afirmacions és bastant agosarat. Dos d'elles, per exemple, són el forat de la capa d'ozó i l'efecte hivernacle, fenòmens que molta gent confon i potser pensa que entén. El terme que diuen tenir menys entès els espanyols (només diuen entendre'l un 36,6%) és el d'àtom. Després de 99 anys del model de Bohr, potser ja ens podríem anar espavilant!
- Els coneixements en ciència es basen en un qüestionari veritat-fals; no me'n refio molt perquè poden donar molts falsos positius, sobretot en les certes. Us les poso per si voleu jugar, en ordre d'encerts a nivell europeu; al final posaré les respostes correctes, tot i que la alguna la trobo una mica confosa:
1.El
aire caliente asciende
2.Los continentes han estado
desplazándose durante millones de años y continuaran haciéndolo en el futuro
3.El oxígeno que respiramos
proviene de las plantas
4.El
gen es la unidad básica de la herencia de los seres vivos
5.La
gravedad de la Tierra tira hacia ella de los objetos sin tocarlos
6.La
energía no se crea ni se destruye, solo se transforma de una forma a otra
7.Casi
todos los microorganismos son perjudiciales para los seres humanos
8.Las
células de los seres humanos por lo general no se dividen
9.Los
primeros seres humanos vivieron al mismo tiempo que los dinosaurios
10.Las plantas no
tienen ADN
11.El efecto
invernadero está causado por el uso de la energía nuclear
12.Toda la
radioactividad es producida por la actividad de los seres humanos
13.Los tomates comunes,
los que comemos normalmente, no tienen genes, mientras que los tomates
resultado de la ingeniería genética sí
14.El gen del padre es
lo que determina el sexo del recién nacido el que sea niño o niña
15.Los láseres
funcionan mediante ondas sonoras
16.La luz que llega del
sol a la Tierra está hecha de un solo color:
blanco
17.Hoy por hoy no es
posible transferir genes de seres humanos a animales
18.Los átomos son más
pequeños que los electrones
19.Los antibióticos
destruyen los virus
20.La extracción de
células madre de embriones humanos se hace sin destruir los embriones
També hi ha dues preguntes sobre qui gira al voltant de qui, si el Sol o la Terra; i qui viatja més ràpid, si el so o la llum amb tres possibles respostes (una diu que ni el Sol ni la Terra es mouen i hi ha gent que l'escull!).
Els resultats són molt pobres, en alguns casos preocupants ja que tracta temes de màxima actualitat, com les cèl·lules mare, els antibiòtics o l'enginyeria genètica.
- L'última pregunta és:
¿Podría Ud. decirme el nombre
de los 3 científicos que, en su opinión, han sido los más importantes de toda
la historia?
A Espanya, el 45,9% dels enquestats va ser incapaç d'anomenar ni un sol científic; sense comentaris. És clar que a Itàlia, pàtria de Galileu, Leonardo, Marconi, Fermi o Volta, hi ha un 30,5% que tampoc. Mal de molts...
Jo hauria votat a Newton, Einstein i Darwin, tot i que em sabria greu deixar fora gent com Galileu, Maxwell, Watson i Crick, Wegener, Lavoisier, Koch, ...
Bé, les respostes reflecteixen el major o menor grau de no sé si dir-li chauvinisme, orgull nacional o, simplement, un cert star system que també hi ha al món de la ciència. Haig de reconèixer que a quatre d'aquests científics més anomenats no els coneixia de res, els txecs Jan Jansky (va determinar els quatre grups sanguinis A, B, AB, 0; jo estava convençut que havia estat Karl Landsteiner, que, de fet, és qui va rebre el premi Nobel) i Jaroslav Heirovsky, que sí va rebre el Nobel per un mètode d'anàlisi química molt utilitzat; i els italians Margherita Hack, que sembla tenir més mèrits en la divulgació que en la recerca, cosa que no diu molt en favor dels italians i Antonino Zichichi, un popular físic nuclear.
Com és lògic, guanya de carrer Einstein que només no és el primer a Polònia. No hi ha res com tenir aquesta pinta:
per a ser un científic famós.
Una classificació de països que anomenen més els seus científics (donant 10 punts al més anomenat i 1 al que menys) ens dóna:
Itàlia: 38 Alemanya: 30 Regne Unit: 30 Estats Units: 21 Polònia: 19 (Marie Curie i Copèrnic, els dos primers) Dinamarca: 18 França: 16 Àustria: 5 (Freud) Espanya: 5 (Cajal) República Txeca: 5 Holanda: 0 (és el país que surt més ben parat en general darrera Dinamarca i el menys chauvinista, tot i tenir personatges com Huygens, Leeuwenhoek o van der Waals)
Aquesta gràfica reflecteix l'estat de la qüestió en general:
Com calia esperar, Espanya està fatal; a les x, "cercanía" i a les y, "conocimiento"
L'1 de maig, Google ens va sorprendre recordant el 160è aniversari de Santiago Ramón y Cajal.
Cajal amb el seu curiós uniforme de treball
Cajal, com se'l sol anomenar, ha estat l'únic científic espanyol que ha rebut el premi Nobel havent treballat bàsicament a Espanya. Severo Ochoa, que també el va rebre l'any 1959, va fer la principal part de la seva carrera als Estats Units; un dels molts cervells que va perdre aquest país per culpa de la guerra. Tenint present que ja fa 106 anys que Cajal va rebre el Nobel, potser és aquesta una bona prova del panorama de la ciència del país. Tinc pendent, quan tingui temps i ganes, de fer un estudi sobre els Nobels de ciències per països (hi ha llistats a la Wikipedia, per exemple, però no acaben de destriar lloc de naixement, nacionalitat oficial i lloc principal de treball i conté alguns errors). És evident que com a qualsevol premi, el resultat del Nobel pot estar més o menys tergiversat; per exemple, a simple cop d'ull ja sembla que Suècia està una mica sobrerepresentada i potser no l'ha rebut tothom que se'l mereixia ni tothom que l'ha rebut se'l mereixia. Per exemple, sembla que el nostre gran Josep Trueta va patir certes intrigues polítiques per a què no el rebés.
Trueta i la seva esposa es van exiliar a Anglaterra, on Trueta va treballar amb les autoritats britàniques en el tractament de les ferides de guerra
Tot i això, en ciència no solen provocar tants debats com els de la pau o de literatura (ja no diguem el premi Planeta, per exemple) i poden ser un baròmetre de la història de la investigació d'un país i de la seva evolució des del 1901.
Ramón y Cajal, seguint les tècniques de Camillo Golgi, va ser reconegut pel seu treball en la comprensió del funcionament del sistema nerviós; ell va definir la neurona com a una cèl·lula individualitzada i va establir el transport de l'impuls nerviós de les dendrites cap a l'àxon. Seria inútil establir com funciona el sistema nerviós i com actuar sobre ell, sobretot a nivell molecular, sense aquestes primerenques aportacions del Nobel aragonès. Golgi i Cajal van compartir el Nobel, malgrat que l'italià no creia en les hipòtesis de Cajal i fins i tot va aprofitar el discurs d'acceptació del premi per atacar-les.
Un dels intrincats dibuixos de Cajal
El temps va donar la raó a Cajal i el Nobel li va donar el prestigi per demanar un impuls a la recerca a Espanya; va ser una època (especialment entre els anys 20 i els anys 30) en el que la investigació mèdica espanyola va aconseguir un nivell interessant i un cert reconeixement internacional. Com en tants altres casos, la guerra i la dictadura van malmetre bona part del que s'havia aconseguit.
L'any 1982, TVE va realitzar una sèrie sobre Cajal de 9 capítols, amb el protagonisme del gran Adolfo Marsillach; el ritme no és el trepidant de les d'avui i, pel que recordo, en fa un retrat suavitzat però paga la pena: són temes que ja no es veuen gaire per la tele.
Es pot saber del seu pensament i del seu caràcter, en les seves cites. Algunes són realment sucoses.
N'escullo dues; sobre ciència:
«Lejos de abatirse el investigador novicio ante las grandes autoridades de laCiencia, debe saber que sudestino, porleycruel, pero ineludible, es crecer un poco a costa de la reputación de las mismas».
i sobre l'amistat, que dedueixo que li deuria dur moltes decepcions:
«O se tienen muchasideasy pocosamigos, o muchos amigos y pocas ideas».
