Una partícula molt esperada

A vegades, dins d'aquest inconcebible món de la ciència, hi ha notícies que ens fascinen encara que no les acabem d'entendre.
La trobada, molt probable, del bosó de Higgs al CERN i anunciada el dia 13, és una d'elles. Als que no tenim una formació més que autodidacta sobre Física de partícules, alguns dels seus plantejaments ens semblen estranys, podréim dir que surrealistes. Però el que impliquen ens impressiona. Aquest bosó de Higgs, també.
Pot semblar evident que qualsevol partícula material ha de tenir una massa. De fet, nosaltres mateixos estem formats per partícules, la suma de les masses de les quals conforma la nostra massa. Tenim massa, ho notem cada cop que pugem unes escales o caiem rendits al sofà després d'un dia de feina; podríem pensar, "Què té això d'especial?".
Però els físics no es conformen en donar per sabudes les qüestions que semblen més evidents. I gràcies a això ens han mostrat un Univers sorprenent.

Als acceleradors de partícules, com al LHC al CERN, l'impacte de dos protons pot donar lloc a altres partícules. Les noves partícules segueixen trajaectòries que es poden detectar i analitzar

La massa i la gravetat, amb les quals va treballar Newton ara ja fa més de 300 anys, segueixen encara sent importants misteris per als físics, més que altres propietats de la matèria i que altres forces que s'han descobert més tard. Sembla que el responsable que hi hagi massa, fins ara una idea teòrica, comença a poder ser una realitat. Sobre la gravetat, encara s'espera trobar què n'és el responsable.


Com que el tema és prou complex, deixem parlar els experts:
- Un Redes, dedicat al treball al CERN, amb un simpàtic video sobre el bosó de Higgs.
- Un vídeo del Fermilab, als EUA, sobre el bosó de Higgs.

- Una conferència TED de Brian Cox sobre el que es fa al CERN i el famós bosó de Higgs.

- I la troballa de la setmana: Un blog d'un professor de Ciències madrileny, esplèndid i perfectament accessible, El Tamiz, que incorporo de seguida als webs interessants.

Per celebrar les mil visites...

... una mica d'humor sobre els perills del blogging. Ara, alguns no correm perill perquè tenim el sa costum de treballar sobre una taula.

Una exalumna ens visita

Dilluns passat, dia 5, ens va visitar la Marta Farràs, exalumna de l'escola, biòloga i investigadora predoctoral.
La Marta va parlar als alumnes de Biologia de primer i segon de com és el món de la investigació, què cal per entrar-hi, quina és la seva experiència en aquest camp i quin és l'objecte de les seves investigacions en aquests moments.
La Marta ens va fer entendre que el món de la investigació necessita molta vocació i dedicació. No és una feina en la que es guanyi molt, almenys en el cas de l'investigador de base, no té una gran estabilitat i els horaris són, diguem-ne, "flexibles".
No és imprescindible tenir unes grans notes durant els estudis però ajuda molt; i sempre cal buscar formes de tenir currículum, ja des de la facultat. I anar formant-se en l'anglès.
L'equip en el que treballa la Marta investiga sobre el colesterol a l'IMIM, (Institut Municipal d'Investigació Mèdica de Barcelona; a l'enllaç hi ha informació sobre el grup en el qual treballa la Marta); concretament, busquen si es pot millorar la funcionalitat de l'anomenat "colesterol bo" (tècnicament HDL), que és el que extreu el colesterol de les artèries i impedeix que s'hi acumulin.
Estan provant diferents olis d'oliva verges per valorar la possibilitat d'utilitzar-los habitualment en la dieta. Un és un oli verge tal qual, un altre, un oli verge enriquit amb els seus propis polifenols i, un altre, un oli verge enriquit amb polifenols de la farigola.
Un polifenol prou conegut, per exemple, és el resveratrol, que es troba en el raïm i el vi negre, i que sembla tenir un interessant efecte protector contra les malalties cardiovasculars, almenys en animals però no tan clarament en humans.
La relació entre el vi negre i el risc cardiovascular ha dut a molts debats, especialment en el que s'ha anomenat la paradoxa francesa.
Aquest que escriu hi participa com a voluntari, cosa que m'assimila a la rata de laboratori, animal poc valorat però al qual tant debem.


"Per dedicar-se a la investigació cal tenir molta paciència"

Per la banda que ens toca com a profes, dóna gust veure els nostres antics alumnes convertits en uns autèntics professionals. És una de les raons per les quals vam convidar la Marta, per a què els estudiants actuals vegin que des de l'escola es pot arribar prou més enllà.