Jorge Wagensberg

Hi ha persones a les que admirem per tot el que saben sobre el seu camp. De fet, amb el pas dels segles, els científics cada cop han esdevingut més uns grans especialistes, deixant enrere aquella concepció del savi renaixentista que sabia de tot un poc, el paradigma del qual potser és Leonardo, que tant et dissenyava unes fortificacions com et pintava una Gioconda.
És lògic que la ciència hagi evolucionat d'aquesta forma perquè cada cop abarca més i si un s'hi vol dedicar no pot aspirar a aprofundir en tots els camps, ni que siguin els de la seva especialitat. Potser és un forma d'enriquir la ciència però potser també és una forma d'empobrir el científic.
Alguns, tot i això, s'apropen a aquesta concepció de savi d'èpoques passades. Entre ells, al nostre país, excel·leix Jorge Wagensberg.

Jorge Wagensberg explicant al Parlament català el dolor que pot causar una banderilla a un toro.

Wagensberg és físic de formació però el seu bagatge abarca molts camps del coneixement humà; un, que se suposa que és biòleg, es queda parat del que sap de Biologia. Però, a més, et pot deixar bocabadat comparant uns insectes atrapats en ambre amb diferents moviments pictòrics o explicant-te la ciència que hi ha darrera l'arquitectura de Gaudí.

Teniu una interessant conferència de Wagensberg amb algunes de les seves idees en aquest video al Youtube:

Va ser director del Museu de la Ciència (actualment anomenat Cosmocaixa) del 1991 al 2005; la seva emprenta hi és ben clara, especialment a la sala principal, on es fa un viatge, si un s'hi passeja amb cura, des de les bases de la matèria als inicis de la civilització humana.

També dirigeix la col·lecció Metatemas, d'editorial Tusquets, de divulgació científica i que ja ha publicat 120 títols.
Us ofereixo algunes perles del pensament de Wagensberg aparegudes en forma d'aforismes en el número 75 d'aquesta col·lecció "Si la Naturaleza es la respuesta, ¿cuál era la pregunta?" i que tradueixo el més bé que puc del castellà:

- "Existir no és massa probable"  que lliga amb la següent: "Ho sento, germà: de poc et va servir arribar segon en aquella memorable cursa de mig milió d'espermatozoides."
- "Jo sóc la intersecció de totes les meves vivències."
- "Predir el passat és l'habilitat més freqüent dels que sempre tenen raó."
- "Hi ha moltes maneres d'estar viu, però només una d'estar mort."
- "Una zebra no necessita córrer més que una lleona, sinó més que les altres zebres." Es pot explicar millor la selecció natural?!
- "El més incomprensible del món és que sigui comprensible." Aquesta és d'Einstein.
- "No hi ha res en contra que tot sigui intel·ligible."
- "Ciència es allò que els científics diuen que és ciència."
- "Déu pensa?" i "Donaria un braç per saber què pensa Déu d'ell mateix."
- "Si el capità (Endavant!) i el mestre (Seguiu-me!) intercanviessin els seus crits característics d'ànim, el món podria millorar una mica."
- "El científic tendeix a saber tot de res i el filòsof a saber res de tot."

Aquesta última no és seva però és un bon final per a un article d'un científic que té molt de filòsof i que tendeix a saber molt de molt.