Ja fa uns dies que va sortir un últim video de Symphony of science; es diu Children of Africa (The story of us) dedicat a l'evolució humana i és el primer sense Carl Sagan! Després d'una certa davallada, crec que John Boswell està retrobant el millor to. És curiós veure, com en una nova mostra de com funciona la Xarxa, una bona colla de gent estan convertint aquesta obra individual en col·lectiva.
Aquesta serà l'última entrada fins el curs vinent. Últimament m'he apalancat massa, també pel fet de veure que, quan arriba l'estiu, la gent ja no està per gaire natures inconcebibles (cosa que trobo molt normal). Espero tornar el setembre, potser amb alguns canvis i amb forces renovades. Des d'aquí un agraíment a seguidors i comentaristes, especialment al Marc, a l'Eva (ben retrobada) i a l'Artur per la seva involuntària aportació i que s'ha convertit en l'entrada més popular.
A reveure.
dijous, 28 de juliol del 2011
David Attenborough
No podia acabar aquesta temporada del bloc sense referir-me a un dels grans de la divulgació científica, sir David Attenborough. Attenborough ha estat tota la seva vida professional un home de la televisió, en el seu cas, sempre a la BBC, el canal públic britànic; fins i tot va a arribar sonar com a director. Les sèries que ha inspirat i presentat han estat grans èxits i s'han caracteritzat per una millora constant en les tècniques i una bona conjugació entre rigor científic i divulgació, utilitzant exemples ben variats per explicar els éssers vius. A les sèries d'Attenborough no hi ha animals estrella, tots són protagonistes en la seva unicitat.
Ha rebut infinitat de distincions; una de les més curioses, el Premio Príncipe de Asturias del 2009 de Ciències Socials, per la seva feina divulgadora, ja que no destaca per la seva investigació científica.
Vaig descobrir Attenborough fa molts anys, amb una sèrie que van fer a Televisió Espanyola que es deia "La vida a prueba" (The trials of life). En aquesta sèrie s'expliquen les bases del comportament animal, cada capítol dedicat a una prova de la vida: El naixement, el creixement, l'aparellament, les relacions amb els congèneres, amb les altres espècies,... Ja té 21 anys però no ha perdut interès. Després ha presentat altres sèries més especialitzades, totes d'una gran qualitat. A la mediateca de l'escola hi ha actualment dos dels seus programes: el que va dedicar a Darwin fa dos anys (i que també podeu trobar a DocuCiencia) i un molt curiós en el que intenta aclarir per què ens agrada tant la música als humans; a partir del setembre hi haurà, a més, l'última sèrie que va dedicar a la "vida", sobre els Amfibis i els Rèptils ("La vida a sangre fría")
Attenborough presenta els seus programes amb una joia gairebé juvenil, tot ganyotes i entusiasme, entusiasme que sap transmetre fins i tot ara que ja passa de llarg dels vuitanta anys. Si no us fa por l'anglès, podeu fer un tast d'aquest entusiasme en aquest web de la BBC; em permeto recomanar un parell de clàssics de les meves classes: Les rates talp (mole rats) que trobareu a Eusocial; i l'ocell lira (superb lyrebird).
David Attenborough, amb la seva inseparable camisa blau cel i una iguana
Vaig descobrir Attenborough fa molts anys, amb una sèrie que van fer a Televisió Espanyola que es deia "La vida a prueba" (The trials of life). En aquesta sèrie s'expliquen les bases del comportament animal, cada capítol dedicat a una prova de la vida: El naixement, el creixement, l'aparellament, les relacions amb els congèneres, amb les altres espècies,... Ja té 21 anys però no ha perdut interès. Després ha presentat altres sèries més especialitzades, totes d'una gran qualitat. A la mediateca de l'escola hi ha actualment dos dels seus programes: el que va dedicar a Darwin fa dos anys (i que també podeu trobar a DocuCiencia) i un molt curiós en el que intenta aclarir per què ens agrada tant la música als humans; a partir del setembre hi haurà, a més, l'última sèrie que va dedicar a la "vida", sobre els Amfibis i els Rèptils ("La vida a sangre fría")
Attenborough presenta els seus programes amb una joia gairebé juvenil, tot ganyotes i entusiasme, entusiasme que sap transmetre fins i tot ara que ja passa de llarg dels vuitanta anys. Si no us fa por l'anglès, podeu fer un tast d'aquest entusiasme en aquest web de la BBC; em permeto recomanar un parell de clàssics de les meves classes: Les rates talp (mole rats) que trobareu a Eusocial; i l'ocell lira (superb lyrebird).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)