Un cop més, el de Química ha estat de Bioquímica, per als descobridors de les proteïnes G, les molècules que s'uneixen a molts receptors de membrana i posen en marxa la resposta de la cèl·lula a un estímul exterior. La Química clàssica sembla que cada cop té menys coses interessants per aprendre (o sintetitzar) mentre que la dels éssers vius encara dóna molt joc. Quan veurem el premi Nobel de Biologia?
El de Medicina i Fisiologia ha estat, al meu entendre, particularment merescut. Gurdon (79 anys) i Yamanaka (50 anys) són com l'avi i el nét, no tant en edat com en la recerca, de la investigació en cèl·lules mare.
 |
| Yamanaka i Gurdon a Tokyo fa quatre anys |
John Bertrand Gurdon era un pipiolo quan va demostrar l'any 1958 que era possible revertir l'estat adult d'una cèl·lula, en aquest cas de la granota Xenopus, a un estat embrionari per formar un individu nou, la base de la clonació.
El pare de la família, a qui alguns han trobat a faltar en aquesta tria de premiats (absència potser deguda a la polèmica que va dur el seu paper real en la investigació), va ser Ian Wilmut, qui va demostrar que era possible fer el mateix amb un mamífer l'any 1997, la famosa ovella Dolly.
 |
| Wilmut amb la seva ovella |
Aquestes cèl·lules s'anomenen IPSC (Induced Pluripotent Stem Cells o cèl·lules mare pluripotents induïdes).
Les cèl·lules IPS han obert un nou camp per lluitar contra malalties degeneratives com la d'Alzheimer o la de Parkinson, entre d'altres, tot evitant els problemes ètics que planteja l'ús de cèl·lules mare embrionàries.
Tot i això, el seu ús té alguns inconvenients i, encara que molt prometedores, falta molta més investigació per evitar-los.
 |
| Esquema de com poden utilitzar-se les cèl·lules IPS per guarir una malaltia |
Malgrat tot, encara que aquest sigui un Nobel de Medicina, els estudis de Gurdon i Yamanaka, passant per Wilmut, ens han ensenyat que la Natura és molt més flexible del que ens pensàvem, almenys en aquest aspecte de la diferenciació cel·lular. I també, que la investigació bàsica és imprescindible per a l'aplicada; si Gurdon o algú altre no hagués demostrat aquesta flexibilitat, potser cap Yamanaka s'hagués plantejat revertir la condició de les cèl·lules adultes.
A tots dos (i als altres premiats), moltes felicitats.
Més informació sobre els premis Nobel, com sempre, aquí.
Sobre cèl·lules mare, en general (on es prediu el Nobel per a Yamanaka), aquest Redes, on també és interessant el què s'explica sobre els assajos clínics:
Més sobre cèl·lules mare, no IPS, en el següent vídeo:
I si no teniu problemes amb l'anglès, aquest altre sobre cèl·lules IPS:
