La imatge dels científics

Hi ha ja una llarga tradició de científics en els mitjans audiovisuals. Des que el cine és cine i, més tard, amb el cada cop més immens imperi de les sèries de televisió, els científics han format part dels personatges habituals en la ficció audiovisual.

Ara, que n'hagin format part sovint no vol dir que no estiguin massa ben tractats. Des de Frankenstein sembla que necessàriament els científics no puguin ser persones més o menys corrents: Obsessos, fregant la demència si no caient-hi directament, quan no freds i despreocupats de les emocions humanes o directament malvats, si és que no són els llepes dels qui volen dominar el món, sense vida social, ... Els clixés han estat gairebé sempre presents i, de fet, és molt senzill trobar diverses llistes de científics bojos a Internet. S'ha parlat sovint d'aquest tema (o aquí) i ara hi afegiré la meva humil experiència recent.

Els exemples que utilitzaré a continuació són d'alguns casos que he seguit els últims temps: (compte! com es sol dir, hi pot haver spoilers)

Walter Bishop, de la sèrie Fringe: Vaig seguir les dues primeres temporades però ja no vaig poder continuar; els guions em van semblar molt tramposos, els errors científics eren sovint descomunals i, encara que hi ha algú que encara m'ho recrimina, la vaig abandonar. El tal Walter Bishop és un improbable savi extraordinari, que tant et fa una autòpsia com et porta al límit la mecànica quàntica. Evidentment, és a prop de ser boig (l'actor, John Noble, s'ha de dir que està genial; per cert, ja havia interpretat un altre desesperat, el Denethor del Senyor dels Anells), encara que és degut a raons alienes a ell mateix, i ha comès actes bastant terribles en experiments secrets (us sona?). Segons la doctora Roslynn Haines, que ha estudiat el tema, podria ser l'exemple de diferents tòpics, entre el "savi despistat" i el "científic romàntic".
 

El doctor Walter Bishop i la seva vaca

 
Gaius Baltar, de la sèrie Battlestar Galactica: La sèrie em va semblar magnífica, possiblement la millor que he vist de Ciència Ficció. Això sí, si mirava de no adonar-me massa del tufillo anticientífic i antitecnològic (especialment en el, per a mi, decebedor final). Baltar també és un científic que sap de tot i, per cert, sembla que l'únic que hi ha en una flota de naus espacials que transporta uns 40.000 humans!
És narcisista fins l'extrem (lliga molt, això sí, impropi del clixé del científic) però covard i fa el possible per defugir les seves (terribles) responsabilitats; tot això el porta a ser prop de la bogeria. Només quan deixa de ser científic i abraça el misticisme es redimeix.
Ep! com a personatge està molt bé però hi trobem algunes característiques ben tòpiques; segons Roslynn Haynes seria l'exemple de "científic desvalgut".
 

El doctor Gaius Baltar, amb expressió de científic

 
La troupe de Prometheus: feia anys que esperava que Ridley Scott ens regalés amb una altra obra mestra de Ciència Ficció com Alien o Blade Runner. Si ho sé, no espero en va. Una gran decepció atiada per les bones crítiques que n'havia llegit i que sembla que no s'hagin fixat en un guió tan absurd i avorrit. Sobre els científics que hi surten, diré que, en general, freguen el ridícul; però com que hi ha gent que en sap més que jo, us recomano aquesta dissecció amb la que estic molt d'acord. En resum: ¿Quién demonios contrata a semejante panda de zopencos? La doctora Haynes tindria veritables dificultats per classificar-los.
 

El geòleg pirat de la Prometheus

 
Els quatre col·legues de The Big Bang Theory: M'hi he aficionat aquest estiu i vaig per la tercera temporada. És molt divertida, innegablement, i sembla que causa furor entre els físics, malgrat la paròdia que se'n fa (altres disciplines tampoc queden molt ben parades). Diu molt al seu favor que tot un premi Nobel com George Smoot hi fes un cameo. Hi tinc una relació de (molt) amor - (poc) odi perquè no deixa de carregar-me una mica que es repeteixi el tòpic del científic encegat en la seva investigació i incapaç de mantenir relacions socials o emocionals mínimament "normals" (o, almenys, el que molts entendrien per normal). Però sent humor, sempre és més perdonable. No existeix aquest tòpic per a Haynes, però els quatre són exemples perfectes del científic friki.
 

El doctor Sheldon Cooper imitant el seu ídol Sr. Spock

 

 

Una escena esplèndida de The Big Bang Theory 

Buscant sobre el tema, he anat trobant-me diferents científics de ficció que fossin mínimament presentables: Em vénen al cap els Allan Grant i Ellen Satler de Parc Juràssic, l'Eleanor Arroway de Contact, la Hippatia d'Àgora (pels pèls), i aquí se'm comencen a acabar els arguments. Si algú encara segueix aquest blog, me'n pot suggerir més?