En la mort de Neil Armstrong

Hem tingut aquest estiu dues notícies relacionades amb l'exploració espacial: l'arribada del Curiosity a Mart i la mort de Neil Armstrong.

El Curiosity, l'últim dels ginys destinats a explorar el planeta roig, té com a missió principal estudiar la possibilitat que a Mart hi hagi hagut vida en èpoques passades, ja que analitzarà una zona on es pot observar bona part de la història geològica del planeta. I és que les roques ens poden dir molt sobre la vida d'un planeta.

Una recreació del Curiosity a Mart

Per altra banda, el primer humà en trepitjar un astre diferent del nostre, Neil Armstrong, va morir també aquest estiu. I sí, el va trepitjar!

La imatge més coneguda de Neil Armstrong a la Lluna. No hi busqueu les estrelles

Sempre he trobat curiós aquesta incredulitat, encara tan estesa, sobre l'arribada de l'Apollo XI a la Lluna el 1969. S'han donat molts arguments però us diré els meus, encara que no són necessàriament originals:
- Durant els anys 50 i els 60 hi va haver una enorme competència entre soviètics i nordamericans pel domini de l'espai. Darrera hi havia una nova versió de la Guerra Freda i, encara que la cursa espacial va proporcionar molts coneixements científics i innovacions tecnològiques interessants, la finalitat militar i propagandística era primordial (com tantes coses en aquells època).
Els russos havien passat la mà per la cara als americans durant els primers temps; els americans hi van dedicar més recursos i, finalment, van fer arribar els seus astronautes a la Lluna. Penseu que l'espionatge soviètic no hauria descobert un frau tan complex? I que no ho hauria esbombat als quatre vents?
Penseu que tenien el seu programa propi, encara que la mort del seu principal responsable, Sergei Korolev, i alguns accidents (que van provocar la mort d'un dels cosmonautes i també l'"aparcament" de Iuri Gagarin, el primer home a l'espai) el van retardar. 
- Sis missions Apollo van arribar a la Lluna en 3 anys i mig (més una que va fallar, la famosa de l'Apollo XIII). Pots mentir un cop, però cinc més? No és arriscar-se massa?

Si voleu una aproximació simpàtica al desmuntatge de la teoria de la conspiració lunar podeu mirar aquest episodi de Mythbusters (Cazadores de mitos); si sabeu una mica d'anglès crec que la podreu seguir força bé:

Si no, hi ha aquesta versió traduïda al castellà en versió llatinoamericana:

En el moment en què es va arribar a la Lluna semblava que tot era possible, malgrat els múltiples problemes, com la Guerra de Vietnam en aquells moments, en els quals ens agrada embolicar-nos a la Humanitat. Però ja en aquell any 1969 el pressupost de la NASA s'havia reduït en una quarta part en només 4 anys i ja no aixecaria cap, almenys en proporció al pressupost general. En tot cas, actualment és d'uns 18.000 milions de dòlars (uns 14.000 milions d'euros).

Sovint es critica que la despesa espacial sigui tan gran. Però és realment tan gran? Aquests diners representen el 0,48% del pressupost federal nordamericà; és bastant menor que, per exemple, la investigació en biomedicina del NIH (Institut Nacional de Salut) que és d'uns 31.000 milions de dòlars i, ja no diguem, del pressupost militar que supera els 700.000 milions de dòlars (uns 547.000 milions d'euros).

Per a què us feu una idea, la missió del Curiosity ha tingut un pressupost de 2.500 milions de dòlars (1.953 milions d'euros) repartits en 8 anys. O sigui, uns cinc cops el pressupost del Barça en 5 anys. O el cost, aproximadament, d'uns 60 avions de combat F-18 (a Espanya n'hi ha 72).

Ja posats, m'he entretingut a averiguar més xifres. Actualment, els astronautes amb més bon expedient acadèmic i més experiència guanyen, segons la NASA, uns 100.000 $ l'any (uns 78.000 €). Neil Armstrong guanyava 20.000 $, que actualment seria més o menys el mateix sou.
Són molts diners? Potser ho podríem comparar amb els herois actuals: Leo Messi 30 milions d'euros, Fernando Alonso, 32 milions o Roger Federer, 54 milions! Tots ells comptant el que guanyen per publicitat, que consti; no sé si els astronautes fan gaire anuncis.
I he llegit avui, per posar un exemple diferent, que els menors d'edat (el més petit té 13 anys) que intervenen a la sèrie d'èxit Modern Family cobraran 70.000 $ per episodi (a 24 per temporada, aneu fent números). Com voleu que els nens d'avui en dia vulguin ser astronautes!
Amb el que guanya Federer, Suïssa podria pagar la meitat del que aporta al programa espacial europeu; amb el que cobraran aquests quatre nanos en un any es podria dotar la meitat del programa Severo Ochoa que dóna el Govern espanyol als principals centres d'investigació de l'estat (8 l'últim any).

Després d'aquestes disquisicions econòmiques, m'agradaria concloure amb algun apunt més de Neil Armstrong; pel que sembla era un gran apassionat de la seva feina però al mateix temps tenia una sang freda extraordinària, cosa que li va salvar la vida més d'un cop i que va salvar també la pròpia missió de l'Apollo XI, com s'explica en aquesta notícia i en la sèrie "La era de la NASA" que tenim a la mediateca de l'escola.

Aldrin, Collins i Armstrong rebuts pel seu president 40 anys després de l'arribada a la Lluna

Poc amic de la fama, les seves aparicions públiques han estat comptades; icona de l'era espacial, se'n recorda molt més la figura que la persona. Molt millor així.