Félix Rodríguez de la Fuente

No sé si és el cas més habitual, però segur que molts que hem estudiat Biologia, encara que després ens hagin interessat camps més moderns com la Genètica, vam començar quan érem nanos entusiasmant-nos pels animals.
Si en el seu moment vaig destacar la influència del gran David Attenborough en aquest que escriu, hi va haver algú que, abans, el va marcar molt en el seu interès pel món dels animals. Era Félix Rodríguez de la Fuente que amb la seva gran personalitat i manera de parlar tan característica (i tan imitada) va aconseguir un èxit a la televisió, en l'època dels dos canals, difícilment igualable.

Nascut a Poza de la Sal (Burgos) era un home de camp. Va estudiar i va exercir com a metge estomatòleg però la seva veritable vocació era la Natura. Curiós en un gran aficionat a la falconeria, la cacera d'ocells utilitzant falcons, però que ell defensava davant la cacera amb escopeta, gens natural. Com a expert en falconeria va aparèixer en un programa de televisió i sembla que ho va fer tan bé que, a partir d'aquí, va començar la seva trajectòria en aquest mitjà.

Félix, inseparable de les rapinyaires

Molts dels que pentinem canes recordem la passió amb la que vam seguir els seus documentals sobre la fauna ibèrica. Sí, sí, ens empassàvem sense parpellejar les andances del "Lirón careto" o del "Abejaruco". Us ho imagineu avui en dia?

La seva sèrie El hombre y la Tierra, es va allargar des del 1973 al 1980, amb tres parts, una a Veneçuela, una altra, inacabada, sobre la fauna ibèrica, i, finalment, una sèrie a l'Àrtic que no va acabar perquè va morir en estavallar-se l'avioneta en la que viatjava. No cal dir que per als admiradors del personatge va ser un cop molt dur.

No molt abans de morir al Canadà

Va ser un avançat al seu temps. En els seus programes va insistir molt, en una època en el que el conservacionisme era només als seus inicis, en la necessitat de protegir les espècies.

Sembla que va fer força trampes en les seves filmacions, trampes que consistien normalment en utilitzar animals acostumats als humans o, fins i tot falsos. En part, la trampa té el seu sentit, més en una època on els mitjans tècnics eren més rudimentaris, però penso que caldria avisar l'espectador en aquests casos, que es segueixen produint fins i tot en els documentals de les cadenes més prestigioses.

En tot cas, estimats amics de la Natura, si teniu temps i ganes, us recomano la visió d'algun documental del Félix, com aquest sobre l'aufrany en el que la trampa és a la vista i que ens mostra una molt interessant conducta animal.