De l'entrevista es desprèn que la principal diferència entre els grans simis i nosaltres rau en el pensament simbòlic. Els grans simis són incapaços, sembla, d'imaginar més enllà del que necessiten per a la seva vida quotidiana.
L'entrevista m'ha recordat una seqüència que sempre m'ha quedat gravada: la d'un ximpanzé reconeixent-se en un mirall.
No és el que havia vist però està prou bé
La prova del mirall ha estat utilitzada des dels anys 70 per demostrar l'autoconciència dels animals, incloses les persones. Que la capacitat d'entendre que la imatge que hi ha al mirall sigui un mateix hagi estat considerat prova d'autoconciència ha tingut la seva controvèrsia, em sembla que prou raonable, però el fet que només la passin, apart dels humans, els grans simis, els elefants, els dofins, les orques i, atenció, les garses ...
Garses i corbs són animals molt espavilats.
... ens pot fer pensar molt sobre la seva mentalitat.
No fa tants anys, semblava inconcebible que alguns animals fossin tan propers a nosaltres en les seves habilitats cognitives. Avui en dia sembla inconcebible pensar així.
Si voleu saber més sobre el tema us recomano aquests enllaços:
- Una entrevista a Josep Call al Redes.
- Una prova del mirall diferent per a porcs.
- I una entrevista a Josep Call, en la que valora l'estat de la investigació científica a Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada