Bohr era danès, de mare jueva, i el seu país havia estat ocupat per Alemanya l'any anterior; Heisenberg era alemany i antic deixeble de Bohr. Bohr va fugir de Dinamarca dos anys després i va participar en el projecte Manhattan per a la producció de les bombes atòmiques que van utilitzar els nordamericans a Hiroshima i Nagasaki; Heisenberg era un dels responsables del programa nuclear alemany.
Bohr va ser premi Nobel de Física l'any 1922 als 37 anys; Heiseberg el va obtenir l'any 1932, als 31 anys. Eren molt joves i estaven canviant la visió que tenim del món.
Copenhaguen ens parla de moltes coses: De Fisica quàntica, és clar (i té el seu mèrit, tant per part de l'autor com dels actors, incloure llargs diàlegs sobre el tema), de la relació entre un mestre i el seu deixeble, d'ètica científica, i, sobretot, de per què prenem les decisions que prenem. En aquest últim sentit, el personatge de Margrethe, l'esposa de Bohr, pren un paper molt rellevant.
D'esquerra a dreta, la dona de Heisenberg, Niels Bohr i Werner Heisenberg (1937) en temps més feliços.
L'obra m'ha semblat esplèndida, molt ben documentada, salta del drama a la comèdia amb molta traça i compta amb uns actors fenomenals que han de fer el gran esforç de ser sempre en escena i que saben expressar amb gran eficàcia les tensions i les complicitats de molts anys d'amistat; i també, la gran passió dels pioners d'una nova ciència.
D'esquerra a dreta, Rosa Renom (Margrethe Bohr), Lluís Marco (Niels Bohr) i Pere Arquillué (Werner Heisenberg)
Aquí teniu dues crítiques de l'obra.
I en el següent enllaç, una curiosa anècdota sobre Bohr, sembla que falsament atribuïda a ell, però que, com diuen en italià, si non e vera, e ben trobatta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada