divendres, 21 d’octubre del 2011

Una catedral a l'interior de la Terra

En un  lloc perdut del desert mexicà, hi ha una de les maravelles naturals més esplèndides que ens ha deparat el nostre planeta. Descoberta accidentalment per uns miners, la Cueva de los Cristales de Naica, a l'estat de Chihuahua, és un exemple més de com la Natura no para de sorprendre'ns.


Un detall de la Cueva de los Cristales
Aquests enormes cristalls de selenita (una varietat del guix), de fins a 13 metres de llarg, s'han format durant uns 350.000 anys en unes condicions molt especials, sobretot perquè s'han mantingut estables durant tot aquest temps. Per a què un mineral cristal·litzi en mesures tan espectaculars és imprescindible que l'ambient on es forma no canvïi, cosa fins i tot sorprenent en una zona volcànica com és la de Naica.
Hem pogut veure aquesta cova gràcies a que l'explotació minera propera ha anat drenant l'aigua de l'indret, aigua termal en la que es van formar els cristalls. És per això que el dia en què la mina ja no sigui rendible, es deixarà de drenar l'aigua i la cova tornarà a quedar submergida, cosa que impedirà la seva exploració però permetrà el creixement, de nou, dels cristalls.

El lloc és especialment insalubre: unes temperatures de més de 40 ºC i una humitat de pràcticament el 100% n'impedeixen l'exploració durant gaire estona si no és amb aquests vestits que veieu a la foto i que permeten ser-hi durant uns tres quarts d'hora.


Els primers exploradors van ser un equip italià, dirigit pel físic Giovanni Badino i l'espeleòleg Tullio Bernabei, que més tard es van associar amb mexicans per crear el Proyecto Naica, un projecte en el que intervenen científics, exploradors i documentalistes.


Un documental del Discovery Channel sobre Naica

Properes a la Cueva de los Cristales, n'hi ha d'altres, totes amb estructures diferents, d'entre les que destaca, al meu entendre, la Cueva de las Velas: al contrari que a l'anterior, aquí les estructures, que s'han format un cop drenada l'aigua, són d'una delicadesa extraordinària, fines com agulles de gel.


Un detall de la Cueva de las Velas
Els científics segueixen explorant les coves. Hi han descobert, apart de les maravelles geològiques, bacteris vius i grans de pol·len antics que ajuden a entendre el clima de la zona al llarg dels anys.


El temps se'ls acaba però, sigui com sigui, la Natura ens haurà mostrat un cop més com n'és d'inconcebible.

1 comentari:

  1. Realment sorprenent, podrien ser imatges sorgides de "viatge al centre de la terra", crec que aquesta entrada li queda com anell al dit a aquest blog (pel nom). A més, sembla que la vida a la cova s'ha mantingut bastant immutable pel que dius, una gran oportunitat pels investigadors.

    ResponElimina