Els humans tenim una gran necessitat de creure en fenòmens poc corrents. Si això és genètic o cultural, és quelcom que se m'escapa.
Fa poc vaig escoltar una conferència de Michael Shermer sobre aquestes qüestions. És prou divertida. Em va recordar les famoses cares de Bélmez, que fa molts anys van encendre moltes passions en aquest país i que, pel que he vist, encara duren.La gran facilitat que tenim els humans de veure cares en els llocs més insospitats, des de la superfície de Mart als sandvitxos, és gairebé prodigiosa:
Un entrepà amb la cara de ¿la Verge Maria? Valor: 28.000 dòlars
Shermer és l'editor de la revista Skeptic, dedicada a destriar el gra de la palla en tot allò que sona científic i que molts cops no passa de pseudocientífic. Per als reacis a l'anglès, hi podeu trobar aquesta explicació en castellà, no molt ben traduïda i de fa tres anys, de per què el món no s'acabarà l'any que ve.
Un món que ja ni se sap quants cops s'hauria d'haver acabat!
Manoi, m'ha sorprès molt el preu de l'entrepà, ni que fos de caviar! L'exemple més clar d'aquesta mena de dèria per trobar cares a llocs estranys també podria ser la "sábana santa", potser el nostre amic Íker Jímenez té alguna explicació...
ResponElimina