Robots exploradors

Després de més de 70 entrades, em vaig adonar que pràcticament no havia dedicat res al Curiosity, apart d'una referència al seu preu en la dedicada a Neil Armstrong. Així que som-hi, que ja tocava.

Aquest vehicle, que és la part més visible de la missió MSL (Mars Science Laboratory) de la NASA, està revolucionant a ritme prudent el coneixement que tenim de Mart. Encara que alguns pensen equivocadament que està buscant vida al planeta roig, de moment ja ens ha indicat l'alta probabilitat que en tingués les condicions adequades fa uns quants milers de milions d'anys, que no és poca cosa. Teniu una entrada a la Wikipèdia, força completa, on s'especifiquen els objectius reals de la missió, que s'esperava que durés dos anys però com que està anant tan bé s'allargarà indefinidament. Si tenim present que l'Opportunity, el rover que va aterrar a Mart fa 9 anys (36 cops el temps que havia de durar la missió) encara segueix en actiu, l'expectativa de 55 anys (!) que li donen al Curiosity no sembla molt agosarada.

Retrat de família dels robots marcians

De moment, ja ha descobert roques clarament formades en aigua líquida i tots els elements bàsics per a la formació de la vida (carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen, fòsfor i sofre). Per altra banda, ha estat el primer aparell capaç de perforar la superfície d'un altre planeta, com podeu veure en el següent vídeo:

Les càmeres de Curiosity ens han revelat amb un detall astorador com és la superfície de Mart, us recomano especialment aquest enllaç amb una panoràmica brutal des del seu lloc d'aterratge, que per cert s'anomena Bradbury, en honor al genial escriptor de les Cròniques marcianes.

Acabo amb una sèrie d'enllaços i vídeos que em semblen prou valuosos:

- L'entrada de la nau a Mart, narrada per Will Wheaton, l'arxienemic de Sheldon Cooper.

- El Facebook i el Twitter del Curiosity, que sembla que, encara que sigui un simple robot, no pot evitar les xarxes socials.

- Una entrevista al cap de guiatge, fàcil d'entendre perquè és argentí.

- Per què val la pena l'exploració espacial i una comparació entre el què costa l'espai i els rescats bancaris.

- El seguiment de la missió que fa un diari peruà.

- I, finalment, aquest vídeo que ens explica per què ja no hi ha aigua a Mart: