Deu fer més de 30 anys quan em van regalar per Reis dues obres d'Isaac Asimov: Yo, Robot (gairebé res a veure amb la pel·lícula del mateix títol) i la trilogia Fundación, Fundación e Imperio i Segunda Fundación.
Si els relats de robots em van semblar prou interessants, la trilogia de les fundacions ja em va semblar la pera. Van ser l'inici d'una relació intensa amb un gènere que actualment tinc molt abandonat però que va ser el centre dels meus gustos literaris durant més de 10 anys.
 |
| Un retrat al·legòric d'Asimov |
Asimov va néixer a la recent estrenada Unió Soviètica l'any 1920 i quan només tenia tres anys va emigrar amb la seva família als Estats Units. Va tenir una important formació científica, arribant a obtenir un doctorat en Bioquímica.
Ja des de jovenet, però, es va sentir molt atret pel món de la literatura de ciència ficció i va ser un dels talents que va esclatar sota el patronatge de John W. Campbell, Jr., editor de la revista Astounding Science Fiction als anys 40. A partir d'aquesta època, el gènere va començar a madurar, donant una importància més gran a la base científica dels relats.
Asimov era una gran creador de relats curts, potser millors que les novel·les. Un d'ells, Nightfall (1941), ha estat considerat un dels millors de la història.
 |
| Nightfall a la portada de la revista de Campbell |
Però apart de la seva obra de ficció, Asimov va ser un gran divulgador, tant de la ciència com de la història. Molts el consideren un dels millors. No entraré en cap debat perquè he llegit poc d'ell en aquest aspecte.
 |
| Una de les grans obres de divulgació d'Asimov |
Però arrel de topar novament amb ell gràcies als vídeos de Symphony of science, he descobert alguns documents d'ell que hi ha a la xarxa la mar d'interessants, on s'observa la seva gran capacitat d'explicar-se i la seva sapiència gairebé sense límits.
D'entrada, aquesta entrevista que li van fer a TVE i que recordava vagament:
Després, la seva visió de l'ensenyament via internet abans que aquesta s'inventés (!):
Un magnífic discurs a la AHA (American Humanist Association), de la que va ser president (un càrrec honorífic) els set últims anys de la seva vida, prevenint-nos del canvi climàtic; calceu-vos bé les ulleres si voleu llegir els subtítols!:
i
Una transcripció d'un dels seus articles, sobre la bellesa de la ciència:
I, finalment, un documental que barreja la seva biografia i obra amb els moderns avenços en robòtica:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada