Dos centenaris ens deixen

Els últims dies de l'any ens deixaven la notícia de la mort de dues personalitats que tenien alguns punts en comú. Tots dos eren més que centenaris, tots dos van patir per culpa dels feixismes dels anys 30 i tots dos eren persones d'una gran personalitat.

Rita Levi-Montalcini va néixer a Torí el 22 d'abril de 1909 (tenia per tant 103 anys en el moment de la seva mort). Criada en un ambient intel·lectual, l'època era la que era i va poder estudiar medicina malgrat les reticències del seu pare. Va tenir com a companys a dos grans futurs investigadors, Salvador Luria i Renato Dulbecco, que com ella van acabar rebent anys més tard el Nobel. Tots tres van ser deixebles a la facultat de Giuseppe Levi, històleg que segons sembla va ser un gran inspirador de vocacions.

Rita Levi-Montalcini, infatigable investigadora

D'origen jueu, les lleis racials de l'Itàlia de Mussolini li van impedir dedicar-se oficialment a la seva professió i va haver de muntar un petit laboratori a la seva habitació per poder investigar. Acabada la guerra va marxar als Estats Units on va acabar treballant durant molts anys i on va descobrir el NGF (factor de creixement nerviós), proteïna vital per a l'estructuració i el manteniment del sistema nerviós durant la fase embrionària, actuant també durant l'edat adulta. Va ser la primera molècula que es va descobrir amb aquesta funció, tan important per al desenvolupament de l'embrió.

Va rebre el Nobel, amb el seu col·lega Stanley Cohen, 39 anys després del descobriment. Déu-n'hi-do! Però ja ha quedat clar que a la vida de Rita Levi-Montalcini hi ha hagut temps de sobres per a tot.

No va voler casar-se ni tenir fills; ho considerava una interferència per a la seva tasca com a investigadora. Segur que en aquells temps ho era més que ara.

Teniu una entrevista a Rita Levi-Montalcini de fa uns anys feta per TVE, on es repassa la seva obra i la seva personalitat en el següent document.

Moisès Broggi va néixer a Barcelona el 18 de maig de 1908 (tenia doncs, en el moment de morir, 104 anys). Es va llicenciar en medicina el 1931, en aquella Barcelona dels anys 30 que va donar metges tant esplèndids com August Pi  i Sunyer o Josep Trueta. Hàbil i innovador cirurgià, durant la guerra va ser metge de campanya i, malgrat que no es va significar políticament, el règim franquista el va inhabilitar per a l'exercici en la medicina pública, havent-se de dedicar només a la medicina privada.

El Moisès Broggi cirurgià militar i el més recent

Apart de la pràctica mèdica estricta, cal destacar que Broggi també va rebre indirectament el Nobel, en aquest cas de la Pau, pel fet de ser fundador de l'Associació Internacional de Metges per a la prevenció de la Guerra Nuclear. (IPPNW), associació creada el 1980 principalment per facultatius nord americans i soviètics, especialment preocupats per les catastròfiques conseqüències mèdiques d'una possible conflagració nuclear.  

Teniu una interessant semblança de Moisès Broggi en el següent vídeo, del programa Sense ficció de TV3.

I, per acabar, un bon article de Joana Bonet sobre la vitalitat d'alguns ancians.

No diré allò, que he arribat a sentir, d'una pèrdua irreperable; la mort sempre és irreparable però ho sembla menys quan és el final de vides tan llargues i fecundes,

Des d'aquí el meu profund respecte i que descansin en pau.