David Jou

L'entrada d'avui està dedicada a una persona a la que amb prou feines conec. L'he retrobada mig de casualitat, quan en una conversa amb un dels estudiants de màster que en aquests moments rejoveneixen la nostra escola, ha sorgit el nom de David Jou, físic i poeta.

David Jou, científic i poeta

He tingut molt poca relació amb ell; sabia des de feia anys que era un físic que també publicava poesia però el vaig redescobrir fa dos cursos en una conferència dels dissabtes de la física que organitza la UAB. Una conferència fascinant, malgrat no ser un gran orador, sobre la física de les màquines cel·lulars; Jou va demostrar en aquesta conferència una varietat de coneixements que em va aclaparar.
El curs passat, en unes jornades sobre l'ensenyament de la Biologia, David Bueno va incloure en la seva conferència de comiat un poema de David Jou, que em va semblar magnífic, sobre l'especiació. Jou toca, doncs, totes les tecles, tant les de la seva disciplina com les de les altres.

Hi ha força material de Jou a Internet, tant de la seva faceta divulgadora com de la seva faceta poètica.

De la primera, tenim, per exemple, aquesta entrevista a la 2 de RTVE i aquesta ponència a l'auditori d'un banc del nom del qual prefereixo no recordar-ne el nom; les dues es relacionen amb una obra publicada fa un parell d'anys: "Cerebro y Universo: dos cosmologías"; en elles es mostra en poc temps la seva vasta cultura.

De la segona, hi ha diversos blogs on es mostren alguns dels seus poemes, per exemple aquest blog escolar i aquest web cultural mallorquí. 
En destaco el següent poema, on ens presenta el seu amor per la Física:

Física

Com puc dir-ne fredor si m’ha encès tan sovint, 
si tants cops m’ha inundat de desig i de vida, 
si m’ha fos al seu foc –la raó feta instint-
i m’ha obert tot un món amb tan sols un bolígraf?

Si m’ha unit a la Terra, a la Lluna, als estels 
tot fent llei calculable una força intangible, 
si, en donar equacions a la llum, m’ha permès
resumir-ne els secrets en un joc de sis signes,

si entre el món i els sentits hi ha posat la riquesa 
de preguntes, matisos, raons, teories, 
si d’això me n’ha fet llibertat i bellesa 
i m’ha fet habitar plenituds i vertígens, 

si m’ha estat un llenguatge per dir l’infinit,
si m’ha dit amb pocs mots unes lleis tan fructíferes, 
si s’ha fet una part tan profunda de mi, 
com puc dir-ne fredor, de la física?

Biomedicina catalana

He descobert per casualitat un reportatge de TV3 dins del programa "Sense ficció" (del que ja vaig tractar en parlar del doctor Broggi). Es diu "Lluitant per la vida", es va emetre el passat 11 de desembre i ens parla de la història i l'actualitat de la investigació biològica i mèdica a Catalunya.
El programa es relaciona amb el centenari de la Societat Catalana de Biologia i hi apareixen des de velles glòries dels temps més heroics a investigadors punters d'avui en dia.
D'alguns d'ells se n'ha parlat en aquest blog, a vegades potser només de resquitllada. És el cas de Jaume Bertranpetit, Bonaventura Clotet, Fàtima Bosch, Josep Trueta, Moisès Broggi, August Pi i Sunyer i Santiago Ramón y Cajal (que, evidentment, no era català però va treballar a Barcelona una temporada).
Amb d'altres he tingut tractes indirectes: He assistit fa poc a una esplèndida conferència "Ciència fàcil" de Roderic Guigó sobre el genoma humà; també, ja fa anys, a una de Pere Puidomènech sobre vegetals transgènics al Cosmocaixa; i el David Bueno és el capo benèvol de la prova de "sele" de Biologia des de fa uns anys.


El reportatge es centra molt en els personatges, una mica menys en les institucions públiques i un xic en la iniciativa privada (no sorprèn perquè tendeix a ser poca; apareixen dues empreses: els clàssics Laboratoris Esteve, una "pèrfida" multinacional farmacèutica catalana que col·labora en la recerca d'una vacuna contra la SIDA; i Oryzon, una jove empresa de biotecnologia, fundada fa 13 anys per antics investigadors universitaris (el que s'anomena una spin off) que investiga sobre el càncer.

Els temes bàsics són tres: la genètica, la biomedicina i l'ecologia, tres branques en les que Catalunya ha excel·lit al llarg del temps.

El gran Ramon Margalef, un dels pioners de l'ecologia a nivell mundial

Manel Esteller, as modern de l'epigenètica

Entenc que, tractant-se d'un centenari, el to sigui bastant hagiogràfic. No posaré cap pega als investigadors que hi apareixen, que prou fan en un país com el nostre on la investigació ha estat habitualment la parenta pobra dels pressupostos públics i privats; però precisament trobo que acaba donant la sensació que tot va de perles, ara que els euros van tant de baixa.

Tot i això, penso que val la pena que us el mireu, sobretot si no coneixeu molt el tema; alguns moments paguen prou la pena.

Per altra banda, tafanejant sobre l'empresa Oryzon m'he trobat aquesta conferència del seu fundador Carlos Buesa que he trobat prou interessant (llàstima que la realització no ens ensenya la presentació). 
Quan compara el finançament de les empreses biotecnològiques americanes i catalanes, esparvera.

Faunes fantàstiques

He redescobert recentment (i ampliat) l'obra de Dougal Dixon. Dougal Dixon és paleontòleg i autor de molts llibres de divulgació, tant per a grans com per a petits.

Conservo com un tresor (perquè fa temps que és descatalogat) Después del hombre. Una zoología del futuro, obra del 1981 en la que Dixon imagina com podrien ser els animals 50 milions d'anys després de la desaparició dels humans, en un futur no massa llunyà, per la manca de recursos. Evidentment, qualsevol que sàpiga d'evolució entendrà que és impossible predir el futur; el què buscava Dixon era il·lustrar-nos, amb exemples que criden l'atenció, sobre com funciona l'evolució. 

La portada de l'edició espanyola

Aquest "miracle" que és Internet fa que puguem gaudir de la pseudofauna de Dixon en aquest enllaç; i recomano no només mirar-lo (les representacions són petites obres d'art) sinó també llegir-ne els textos (en anglès, això sí) que els acompanyen, que són en molts casos deliciosos.

La paramusaranya, un dels meus preferits

Però Dixon no va aturar la imaginació i, en anys posteriors, va publicar dues altres delícies a cada qual més delirant. Les he descobert recentment i m'agradaria compartir-les amb vosaltres. Una és The new dinosaurs. An alternative evolution, on imagina com hauria pogut ser l'evolució dels dinosaures si no hagués impactat el meteorit de Chicxulub i, la indescriptible Man after man. An anthropology of the future, on descriu una futura evolució humana on es combinen una primerenca transformació biotecnològica i una posterior radiació evolutiva a partir d'aquí.

El cribrum: Dinosaure o flamenc?

I un futur humà adaptat a la vida a l'espai

Els llibres de Dixon em fan pensar en tants i tants animals misteriosos que molts pensen haver descobert al llarg dels anys, des de l'arxiconegut Nessie als pseudohumans com el Ieti o el Bigfoot. Com és que havent-hi l'enorme varietat d'animals que hi ha a la Terra, mai sembla que en tinguem prou?

Aquesta disciplina pseudocientífica s'anomena criptobiologia i va ser parodiada amb molta conya i, em sembla a mi, molt d'encant, per Joan Fontcuberta, un fotògraf català aficionat a recrear la realitat.

El 1987, Fontcuberta va exposar, amb Pere Formiguera,  "Fauna secreta", un deliciós recull d'animals dissecats, fotografies i diaris del prestigiós naturalista alemany Dr. Peter Ameisenhaufer, tots ells inventats. L'exposició, que en el seu moment vaig poder gaudir al MNAC, era perfectament versemblant. Aquí teniu un parell d'exemples dels animals del Dr. Ameisenhaufer:

Centaurus neandertalensis

Un esbós al quadern de camp de Solenoglypha polipodida

Fontcuberta, amb la seva obra com a fotògraf vol incidir en el dubte sobre el que veiem. No ens podem refiar de tot el que veiem a les fotos; en aquesta època tan digitalitzada, evidentment, més que mai.

Per acabar, no us perdeu el següent vídeo. Una altra exposició de Fontcuberta, Sputnik, del 1997, tractava de la misteriosa desaparició del cosmonauta soviètic Ivan Stochnikov (traducció literal del nom del fotògraf) i la seva acompanyant, la gossa Kloka, a la Soyuz 2 l'any 1968. El cosmonauta és el propi Fontcuberta i tot és un muntatge ben divertit aprofitant el clàssic secretisme soviètic.

Així és com van tractar aquest tema al programa Cuarto Milenio. Inenarrable:

Com diu un dels comentaristes al Youtube, veritable periodisme d'investigació. Aquí teniu una entrevista a Foncuberta on, entre altres temes, es parla de la qüestió.

Dos centenaris ens deixen

Els últims dies de l'any ens deixaven la notícia de la mort de dues personalitats que tenien alguns punts en comú. Tots dos eren més que centenaris, tots dos van patir per culpa dels feixismes dels anys 30 i tots dos eren persones d'una gran personalitat.

Rita Levi-Montalcini va néixer a Torí el 22 d'abril de 1909 (tenia per tant 103 anys en el moment de la seva mort). Criada en un ambient intel·lectual, l'època era la que era i va poder estudiar medicina malgrat les reticències del seu pare. Va tenir com a companys a dos grans futurs investigadors, Salvador Luria i Renato Dulbecco, que com ella van acabar rebent anys més tard el Nobel. Tots tres van ser deixebles a la facultat de Giuseppe Levi, històleg que segons sembla va ser un gran inspirador de vocacions.

Rita Levi-Montalcini, infatigable investigadora

D'origen jueu, les lleis racials de l'Itàlia de Mussolini li van impedir dedicar-se oficialment a la seva professió i va haver de muntar un petit laboratori a la seva habitació per poder investigar. Acabada la guerra va marxar als Estats Units on va acabar treballant durant molts anys i on va descobrir el NGF (factor de creixement nerviós), proteïna vital per a l'estructuració i el manteniment del sistema nerviós durant la fase embrionària, actuant també durant l'edat adulta. Va ser la primera molècula que es va descobrir amb aquesta funció, tan important per al desenvolupament de l'embrió.

Va rebre el Nobel, amb el seu col·lega Stanley Cohen, 39 anys després del descobriment. Déu-n'hi-do! Però ja ha quedat clar que a la vida de Rita Levi-Montalcini hi ha hagut temps de sobres per a tot.

No va voler casar-se ni tenir fills; ho considerava una interferència per a la seva tasca com a investigadora. Segur que en aquells temps ho era més que ara.

Teniu una entrevista a Rita Levi-Montalcini de fa uns anys feta per TVE, on es repassa la seva obra i la seva personalitat en el següent document.

Moisès Broggi va néixer a Barcelona el 18 de maig de 1908 (tenia doncs, en el moment de morir, 104 anys). Es va llicenciar en medicina el 1931, en aquella Barcelona dels anys 30 que va donar metges tant esplèndids com August Pi  i Sunyer o Josep Trueta. Hàbil i innovador cirurgià, durant la guerra va ser metge de campanya i, malgrat que no es va significar políticament, el règim franquista el va inhabilitar per a l'exercici en la medicina pública, havent-se de dedicar només a la medicina privada.

El Moisès Broggi cirurgià militar i el més recent

Apart de la pràctica mèdica estricta, cal destacar que Broggi també va rebre indirectament el Nobel, en aquest cas de la Pau, pel fet de ser fundador de l'Associació Internacional de Metges per a la prevenció de la Guerra Nuclear. (IPPNW), associació creada el 1980 principalment per facultatius nord americans i soviètics, especialment preocupats per les catastròfiques conseqüències mèdiques d'una possible conflagració nuclear.  

Teniu una interessant semblança de Moisès Broggi en el següent vídeo, del programa Sense ficció de TV3.

I, per acabar, un bon article de Joana Bonet sobre la vitalitat d'alguns ancians.

No diré allò, que he arribat a sentir, d'una pèrdua irreperable; la mort sempre és irreparable però ho sembla menys quan és el final de vides tan llargues i fecundes,

Des d'aquí el meu profund respecte i que descansin en pau.

Una ciència que no és tal (II)

Parlava fa dues setmanes d'aquesta venerable pseudociència que és l'astrologia. Avui m'agradaria dir quatre coses sobre les seves prediccions. Que consti que miraré de no fer trampes i intentaré aclarir si es pot predir el caràcter d'una persona a partir de la posició dels astres en el moment del seu naixement.
Evidentment, no serà un estudi a fons; només una aproximació (el que passa és que si els errors són greus potser ja ens farem una idea de per on van els trets).
Per a això, utilitzaré dos webs diferents, per evitar interferències: un en anglès, on hi ha dates i hores de naixement de molts personatges nascuts al segle XX

http://www.astrotheme.com/

i la que vaig utilitzar l'últim cop per a les cartes astrals. 
I així, abans d'entrar-hi, escullo dos personatges ben contraposats: Ted Bundy, un famós assassí en sèrie nord americà, i Lionel Messi, de tots prou conegut.

Ted Bundy, el primer dels nostres protagonistes

Ted Bundy va néixer a Burlington, estat de Vermont, als Estats Units, a les 10:35 PM (m'agradaria saber, però, si poden estar tan segurs de la seva hora de naixement). Encara que sociòpata bastant evident, era el prototip, per cert no gaire freqüent, de l'assassí carismàtic de les pel·lícules (una mena d'Hannibal Lecter). Segons les dades, és un Sagitari d'ascendent Lleó: per als qui no ho sàpiguen l'ascendent és el signe en el que es troba l'Est en el moment del naixement.
Anem a veure què en diu la seva carta astral (li he posat un nom qualsevol, no sigui que el programa detecti noms d'assassins en sèrie):
Segons el web que estic utilitzant El Ascendente simboliza la manera de acercarnos a la vida. Així ho faria un Lleó:
 
Persona de carácter fuerte, noble y orgulloso. Dominante en todos los terrenos de su vida y por lo tanto también en el trabajo, su engreimiento ha nacido de haber sabido dominarse a si mismo. Conquista fogosamente su objetivo y una vez que lo consigue toma posesión del mismo. Presume sus logros en el terreno profesional y personal. Posee gran ímpetu, voluntad y obstinación. Generoso, franco y justo a la hora de comprender a los demás, transmite seguridad y dignidad. Irradia alegría y entusiasmo, amante de los placeres de la vida y de la vida misma. Cuando se encoleriza es mejor tenerlo lejos. Sumamente celoso y posesivo le gusta tener el mundo a sus pies. Le gusta asistir a eventos sociales y ser el centro de atracción. Si no consigue deslumbrar se sentirá frustrado, acogiendo una postura de angustia y cinismo hacia los seres cercanos. Es pasional, ama sinceramente, con lealtad y vehemencia. Simultáneamente, reside en él el riesgo de ser demasiado presuntuoso y exigente, puede convertirse en tirano y egocéntrico hasta la insensibilidad, induciendo grandes amarguras. Su debilidad reside en la necesidad de ser admirado. Por esta cualidad, puede ser presa fácil de sagaces aduladores. Le agrada el dinero pero no son avaros no obstante no les agrada derrochar. No le atrae hacer sociedades y su deseo es trabajar de forma independiente. Le cautiva recibir amigos, invitar a gente y rodearse de lujo, comodidad y bienestar. Su hogar o despacho será un lugar cómodo de buen gusto y placentero. No son vengativos o y olvidan pronto los agravios. Son agradecidos con cualquier detalle que se les ofrezca a ellos.
 
Unes quantes de les afirmacions podrien servir per a un assassí en sèrie (ara, tinguem present que té ascendent Lleó una dotzena part de la Humanitat); ara, Bundy no creia en l'amistat i va ser molt venjatiu perquè la seva trista carrera d'assasí de noies joves va començar després d'un desengany amorós. I evidentment, res d'entendre els demés.
 
La posició del Sol en el moment del naixement marca el signe al qual pertanyem. Segons el mateix web En la astrología el emplazamiento del Sol revela la cualidad básica de nuestra conciencia. Es el factor central de nuestra personalidad, del mismo modo como el Sol es el centro de nuestra galaxia. Bé, això que el Sol és el centre de la galàxia, diu alguna cosa sobre els qui han escrit aquests textos. Apart d'això, veiem què diu dels sagitaris:

Signo de fuego. Se destaca por su gran potencial de energía, una enorme aspiración por el trabajo e innovación y su espíritu apasionado y honesto. Signo de fuego, brillante, impetuoso y expresivo. El elemento solar para este signo muestra el estado de conciencia y aquello que le motiva, fortalece y lo que le apasiona. El Sol en Sagitario revela una inspiración constante, se halla siempre en la búsqueda de nuevas experiencias. Es un ser optimista, solidario, alegre, justo y franco. Amante de la independencia, la libertad intelectual y no se deja influenciar por condiciones exteriores o actitudes escrupulosas. Este signo está regido por Júpiter, caracterizado por sus cualidades sobresalientes de misericordia y generosidad. Es un ser espiritual, siempre en la búsqueda de la verdad, encantado por los viajes a tierras lejanas, otras culturas y tradiciones. Pose espíritu aventurero, le fascina la vida al aire libre, la religión y la filosofía. Ama el riesgo, rebelde, poco perseverante y un poco descuidado con sus responsabilidades. Jovial, sincero, aunque a veces goza de poco tacto incomodando a los que estima. Sus virtudes más notorias son su alegría y su fe en el futuro. Le agrada transmitir sus experiencias, se expresa con soltura y disfruta enseñando lo que haya descubierto o investigado.
 
Aquí sí que la cosa fa figa de la bona: optimista? solidari??, misericòrdia???
 
Bé, la carta astral és extraordinàriament complexa, així que he investigat més; hi surt una mica de tot, a vegades francament contradictori.
Per exemple, segons Venus (que evidentment té a veure amb l'amor) que era a Escorpí: es profundamente celoso (...) El desafío reside en sujetar sus pasiones que tienden a ser ciegas y violentas, lastimándose a sí mismo y a su pareja que s'assembla força a Bundy però no lliga massa amb allò de que no és venjatiu. Per altra banda, la Lluna i Mart a Sagitari Posee muchos amigos, pero demanda su propia independencia, el amor, para él, no debe quitarle la libertad. (...) comúnmente es una persona encantadora que se lleva bien con sus semejantes y es distinguida por su lealtad y pureza. Això últim no em sona gens a Bundy.

També m'agrada això que li fa ser Saturn: Aparenta ser una persona fría y calculadora pero le resulta difícil ser cordial. O sigui, tot el contrari del que era Bundy (apart que la frase mateixa és contradictòria; suposo que serà un lapsus).

Per acabar, un últim detall, segons la conjunció entre la LLuna i Mart:  Niñez placentera. Hogar agradable Potser sí, però vivia amb els seus avis (per dissimular que era fill de mare soltera) i l'avi sembla que era un personatge no massa agradable.

Vist per sobre i, en general, podria ser el retrat d'un sociòpata assassí en sèrie però també de qualsevol altre fill de veí, no?
Hi ha tanta informació, que ens podem quedar amb la que encaixi més amb el nostre personatge.

Anem a un cas bastant més proper i més del gust de molts catalans:

Messi, el segon personatge del dia

Leo Messi va néixer a Rosario, el 24 de juny de 1987, a les 6 del matí. Per tant, és Càncer amb ascendent Gèminis.
Vejam què ens diu l'ascendent de Messi:

Es investigador nato, desea conocer el componente y funcionamiento de las cosas y las personas, necesita entender todo. Ágil, dinámico, perspicaz y organizado. Comunicativo le agrada enseñar y posee paciencia para dar explicaciones con gran soltura y facilidad. Posee una personalidad versátil, adaptabilidad entretenido, amigo incondicional, buen consejero. Goza de gran capacidad intelectual y gran rapidez de pensamiento, por ello capta de inmediato lo bueno y esencial de cada situación, analizando con perspicacia los acontecimientos para sacarles el mayor partido. Su ansia por conocer todo, puede hacer que no llegue a progresar en nada. No profundiza demasiado en los afectos, prefiere probar la diversidad antes de comprometerse y entregarse definitivamente. No obstante suele ser una persona divertida e ingeniosa, que disfruta de una gran actividad social, su pareja pasará felices momentos a su lado. Le fastidia la rutina, los compromisos familiares lo agobian y no dudará buscar excusas para eludirlos. Posee un extremado sentido oratorio que le permite iniciar relaciones fáciles e inmediatas a través de la palabra. Siente la necesidad de espacio en el que pueda desplazarse libremente. Atento a las modas, sobre todo a las de tipo intelectual, sabe ir con los tiempos intentando no quedar nunca desfasado. Los proyectos a largo plazo no están hechos para él. Se aburre mucho si tiene que concentrarse en un único objetivo. Se entrega a una pluralidad de intereses y trabajos al mismo tiempo. Su inteligencia le lleva a ver las múltiples facetas de la realidad. Se dan hábiles políticos u óptimos diplomáticos.

A mi em perdonaran, però apart de la rapidesa de pensament (futbolística), si aquest és Messi, jo sóc Ted Bundy! Potser tindré més sort amb el Sol:

Signo de agua, se caracteriza por su sensibilidad e imaginación. Es un ser maternal, receptivo y emotivo. Posee atracción por la vida en familia y se comunica con su entorno principalmente por medio de sus sentimientos. El elemento que rige este signo es agua, simboliza el mundo de las emociones. Es un ser intuitivo sabe cuando preservarse de influencias ajenas nocivas para su espíritu optimista. El elemento solar para este signo muestra el estado de conciencia y aquello que le motiva, fortalece y lo que le apasiona. El sol en Cáncer destaca su sensibilidad, cáncer vive sumergido en los sentimientos, así su estado emocional es el factor determinante de sus actitudes. Su universo interior se halla bajo el imperio de las fases lunares, esto revela por qué su persistencia emocional no es su fuerte. El hogar es muy importante, porque le proporciona un sentido de seguridad, posee todas las condiciones necesarias para establecer un contexto familiar. Su debilidad es la opinión de los demás, necesita la aprobación de su entorno, sentirse querido y no tolera cuando le ridiculizan u ofenden. Usualmente esconde sus sentimientos ya que teme exponer su fragilidad o ser dañado. Ere capaz de dar mucho cariño, ternura y amistad sincera sin embargo, por seguridad, espera siempre que el otro de el primer paso. Necesita estar rodeado de personas y le cuesta mucho superar tu desconfianza a no gustar o a ser explotado. Es un soñador, cree siempre en utopías, pero también conserva una vida interior confusa que le puede reprimir la búsqueda de metas concretas y aprovechar completamente tus aptitudes. Se le dificulta destacarte y expresar lo que piensa, lo que le disgusta ya que teme al rechazo. Debe superar esa lucha interior y adquirir más confianza en sí mismo, así como también, abrirse a los demás mediante el diálogo y la expresión de sus sentimientos.

No conec prou Messi, però potser aquí encaixa més; ara, pel que veieu que he subratllat, ja no sembla tan comunicatiu com abans. Quin home més contradictori!
Com que diuen que és bon esportista, he buscat alguna relació amb l'esport:

Gran capacidad para los deportes y actividades al aire libre.

Ep! Aquest és més el nostre Messi però, atenció, perquè tafanejant més en la carta he trobat perles com aquestes:

Aspecto negativo: fraude, chantajes varios, extorsión, corrupción. Desequilibrio. Querer vivir bien sin realizar esfuerzo alguno. Mentiras banales y/o peligrosas. Groserías. Locutor, periodista o lleva cuentos. Discurso polémico. Imprudencias, audacia en el pensar y en el actuar, tendencia belicosa, contradictoria, explotadora, impositiva y aguerrida. Ejecutar y ganar es importante.

Jo no voldria un paio així al meu equip; ara, sí que és una mica imprudent quan es posa a driblar sis rivals.

Pero lo que le sobra de energía y talento, lo pierde en arrogancia. Disfruta de la confrontación directa con los adversarios, que realmente tienen razones para temer al oponérsele. Nada se hace con moderación con su gusto por el drama. Además hará suficiente propaganda sobre los éxitos obtenidos en búsqueda de gloria. 

Messi, l'arrogant. Això del drama, però, li agradaria al Mourinho.

Com veieu, en una carta astral hi ha tants elements, no sempre coherents, que un, sí hi vol creure, només cal que es fixi en els que cregui que més s'assemblin al que espera. Els humans tenim una gran habilitat per fixar-nos en allò que confirma les nostres creences i desestimar allò que no les confirma. A mi mateix m'ha passat mentre llegia. Per evitar-ho, alguns van inventar el mètode científic. Perquè vist aquest últim cas, què pesa més, l'ascendent o la posició del Sol? O que Mart a Càncer ens digui que "li costa lluitar pels seus interessos"?

Per últim, també he fet la meva. Evidentment, no explicaré les meves intimitats astrològiques en detall ni sóc potser el millor per jutjar-me, però m'agradaria destacar aquesta de Mart a Verge:

Posee aptitud para los negocios, los trabajos de investigación, la mecánica y los trabajos manuales.

¿Los trabajos manuales? ¡Ni de casualidad, vaya!