Un premi Nobel espanyol

L'1 de maig, Google ens va sorprendre recordant el 160è aniversari de Santiago Ramón y Cajal.

Cajal amb el seu curiós uniforme de treball

Cajal, com se'l sol anomenar, ha estat l'únic científic espanyol que ha rebut el premi Nobel havent treballat bàsicament a Espanya. Severo Ochoa, que també el va rebre l'any 1959, va fer la principal part de la seva carrera als Estats Units; un dels molts cervells que va perdre aquest país per culpa de la guerra.
Tenint present que ja fa 106 anys que Cajal va rebre el Nobel, potser és aquesta una bona prova del panorama de la ciència del país. Tinc pendent, quan tingui temps i ganes, de fer un estudi sobre els Nobels de ciències per països (hi ha llistats a la Wikipedia, per exemple, però no acaben de destriar lloc de naixement, nacionalitat oficial i lloc principal de treball i conté alguns errors).
És evident que com a qualsevol premi, el resultat del Nobel pot estar més o menys tergiversat; per exemple, a simple cop d'ull ja sembla que Suècia està una mica sobrerepresentada i potser no l'ha rebut tothom que se'l mereixia ni tothom que l'ha rebut se'l mereixia. Per exemple, sembla que el nostre gran Josep Trueta va patir certes intrigues polítiques per a què no el rebés.

Trueta i la seva esposa es van exiliar a Anglaterra, on Trueta va treballar amb les autoritats britàniques en el tractament de les ferides de guerra

Tot i això, en ciència no solen provocar tants debats com els de la pau o de literatura (ja no diguem el premi Planeta, per exemple) i poden ser un baròmetre de la història de la investigació d'un país i de la seva evolució des del 1901.

Ramón y Cajal, seguint les tècniques de Camillo Golgi, va ser reconegut pel seu treball en la comprensió del funcionament del sistema nerviós; ell va definir la neurona com a una cèl·lula individualitzada i va establir el transport de l'impuls nerviós de les dendrites cap a l'àxon. Seria inútil establir com funciona el sistema nerviós i com actuar sobre ell, sobretot a nivell molecular, sense aquestes primerenques aportacions del Nobel aragonès. Golgi i Cajal van compartir el Nobel, malgrat que l'italià no creia en les hipòtesis de Cajal i fins i tot va aprofitar el discurs d'acceptació del premi per atacar-les.

Un dels intrincats dibuixos de Cajal

El temps va donar la raó a Cajal i el Nobel li va donar el prestigi per demanar un impuls a la recerca a Espanya; va ser una època (especialment entre els anys 20 i els anys 30) en el que la investigació mèdica espanyola va aconseguir un nivell interessant i un cert reconeixement internacional. Com en tants altres casos, la guerra i la dictadura van malmetre bona part del que s'havia aconseguit.

L'any 1982, TVE va realitzar una sèrie sobre Cajal de 9 capítols, amb el protagonisme del gran Adolfo Marsillach; el ritme no és el trepidant de les d'avui i, pel que recordo, en fa un retrat suavitzat però paga la pena: són temes que ja no es veuen gaire per la tele.

Es pot saber del seu pensament i del seu caràcter, en les seves cites. Algunes són realment sucoses.

N'escullo dues; sobre ciència:  


«Lejos de abatirse el investigador novicio ante las grandes autoridades de la Ciencia, debe saber que su destino, por ley cruel, pero ineludible, es crecer un poco a costa de la reputación de las mismas».

i sobre l'amistat, que dedueixo que li deuria dur moltes decepcions:


«O se tienen muchas ideas y pocos amigos, o muchos amigos y pocas ideas».