David Jou

L'entrada d'avui està dedicada a una persona a la que amb prou feines conec. L'he retrobada mig de casualitat, quan en una conversa amb un dels estudiants de màster que en aquests moments rejoveneixen la nostra escola, ha sorgit el nom de David Jou, físic i poeta.

David Jou, científic i poeta

He tingut molt poca relació amb ell; sabia des de feia anys que era un físic que també publicava poesia però el vaig redescobrir fa dos cursos en una conferència dels dissabtes de la física que organitza la UAB. Una conferència fascinant, malgrat no ser un gran orador, sobre la física de les màquines cel·lulars; Jou va demostrar en aquesta conferència una varietat de coneixements que em va aclaparar.
El curs passat, en unes jornades sobre l'ensenyament de la Biologia, David Bueno va incloure en la seva conferència de comiat un poema de David Jou, que em va semblar magnífic, sobre l'especiació. Jou toca, doncs, totes les tecles, tant les de la seva disciplina com les de les altres.

Hi ha força material de Jou a Internet, tant de la seva faceta divulgadora com de la seva faceta poètica.

De la primera, tenim, per exemple, aquesta entrevista a la 2 de RTVE i aquesta ponència a l'auditori d'un banc del nom del qual prefereixo no recordar-ne el nom; les dues es relacionen amb una obra publicada fa un parell d'anys: "Cerebro y Universo: dos cosmologías"; en elles es mostra en poc temps la seva vasta cultura.

De la segona, hi ha diversos blogs on es mostren alguns dels seus poemes, per exemple aquest blog escolar i aquest web cultural mallorquí. 
En destaco el següent poema, on ens presenta el seu amor per la Física:

Física

Com puc dir-ne fredor si m’ha encès tan sovint, 
si tants cops m’ha inundat de desig i de vida, 
si m’ha fos al seu foc –la raó feta instint-
i m’ha obert tot un món amb tan sols un bolígraf?

Si m’ha unit a la Terra, a la Lluna, als estels 
tot fent llei calculable una força intangible, 
si, en donar equacions a la llum, m’ha permès
resumir-ne els secrets en un joc de sis signes,

si entre el món i els sentits hi ha posat la riquesa 
de preguntes, matisos, raons, teories, 
si d’això me n’ha fet llibertat i bellesa 
i m’ha fet habitar plenituds i vertígens, 

si m’ha estat un llenguatge per dir l’infinit,
si m’ha dit amb pocs mots unes lleis tan fructíferes, 
si s’ha fet una part tan profunda de mi, 
com puc dir-ne fredor, de la física?