Aquesta seqüència, sembla que inacabable, de preguntes que donen lloc a respostes que obren nous interrogants és l'essència íntima de la ciència, perquè, les noves preguntes, a més, tendeixen molts cops a fer-nos dubtar de les respostes anteriors.
Feynman i les inacabables preguntes
Per a un científic, qüestionar-se la visió establerta de l'Univers és una obligació; fins i tot, la pròpia visió. I si no, que li preguntin a Kepler.
Per això, ha estat una sorpresa per a mi, topar-me aquesta tarda amb aquesta conferència TED. El conferenciant és Tom Honey, pastor anglicà a la catedral d'Exeter a Anglaterra.
 |
| Tom Honey amb el seu uniforme de treball |
I ens mostren la importància de no tenir por de buscar, encara que no les trobem, les respostes.
Tal i com deia Voltaire: "jutja a un home per les seves preguntes i no per les seves respostes". En la meva opinió aquesta entrada és bastant encertada, molta gent interpreta que l'Esglèsia és un element contraproduent, però, en la meva opinió, el que és contraproduent és la manera de pensar d'ALGUNS dels seus membres. Bé, feia temps, que no em passava i he hagut de llegir unes quantes entrades, veig que has parlat de Feyman, un científic força controvertit (em sembla que va escriure un llibre de sexe). Espero que aquest blog tingui més continuitat que el meu, que està bastant abandonat...
ResponEliminaHola, Marc. Ben retrobat!
EliminaM'alegro que t'hagi agradat. En tot cas, potser caldria aclarir quina església, perquè Honey pertany a l'anglicana, que sembla una més oberta en certs aspectes que la aquí coneixem.
Espero que no hagis abandonat del tot el blog; el suc que treies de la cultura popular!
A reveure.