diumenge, 23 de desembre del 2012

Una ciència que no és tal (II)

Parlava fa dues setmanes d'aquesta venerable pseudociència que és l'astrologia. Avui m'agradaria dir quatre coses sobre les seves prediccions. Que consti que miraré de no fer trampes i intentaré aclarir si es pot predir el caràcter d'una persona a partir de la posició dels astres en el moment del seu naixement.
Evidentment, no serà un estudi a fons; només una aproximació (el que passa és que si els errors són greus potser ja ens farem una idea de per on van els trets).
Per a això, utilitzaré dos webs diferents, per evitar interferències: un en anglès, on hi ha dates i hores de naixement de molts personatges nascuts al segle XX




i la que vaig utilitzar l'últim cop per a les cartes astrals. 
I així, abans d'entrar-hi, escullo dos personatges ben contraposats: Ted Bundy, un famós assassí en sèrie nord americà, i Lionel Messi, de tots prou conegut.

Ted Bundy, el primer dels nostres protagonistes
Ted Bundy va néixer a Burlington, estat de Vermont, als Estats Units, a les 10:35 PM (m'agradaria saber, però, si poden estar tan segurs de la seva hora de naixement). Encara que sociòpata bastant evident, era el prototip, per cert no gaire freqüent, de l'assassí carismàtic de les pel·lícules (una mena d'Hannibal Lecter). Segons les dades, és un Sagitari d'ascendent Lleó: per als qui no ho sàpiguen l'ascendent és el signe en el que es troba l'Est en el moment del naixement.
Anem a veure què en diu la seva carta astral (li he posat un nom qualsevol, no sigui que el programa detecti noms d'assassins en sèrie):
Segons el web que estic utilitzant El Ascendente simboliza la manera de acercarnos a la vida. Així ho faria un Lleó:
 
Persona de carácter fuerte, noble y orgulloso. Dominante en todos los terrenos de su vida y por lo tanto también en el trabajo, su engreimiento ha nacido de haber sabido dominarse a si mismo. Conquista fogosamente su objetivo y una vez que lo consigue toma posesión del mismo. Presume sus logros en el terreno profesional y personal. Posee gran ímpetu, voluntad y obstinación. Generoso, franco y justo a la hora de comprender a los demás, transmite seguridad y dignidad. Irradia alegría y entusiasmo, amante de los placeres de la vida y de la vida misma. Cuando se encoleriza es mejor tenerlo lejos. Sumamente celoso y posesivo le gusta tener el mundo a sus pies. Le gusta asistir a eventos sociales y ser el centro de atracción. Si no consigue deslumbrar se sentirá frustrado, acogiendo una postura de angustia y cinismo hacia los seres cercanos. Es pasional, ama sinceramente, con lealtad y vehemencia. Simultáneamente, reside en él el riesgo de ser demasiado presuntuoso y exigente, puede convertirse en tirano y egocéntrico hasta la insensibilidad, induciendo grandes amarguras. Su debilidad reside en la necesidad de ser admirado. Por esta cualidad, puede ser presa fácil de sagaces aduladores. Le agrada el dinero pero no son avaros no obstante no les agrada derrochar. No le atrae hacer sociedades y su deseo es trabajar de forma independiente. Le cautiva recibir amigos, invitar a gente y rodearse de lujo, comodidad y bienestar. Su hogar o despacho será un lugar cómodo de buen gusto y placentero. No son vengativos o y olvidan pronto los agravios. Son agradecidos con cualquier detalle que se les ofrezca a ellos.
 
Unes quantes de les afirmacions podrien servir per a un assassí en sèrie (ara, tinguem present que té ascendent Lleó una dotzena part de la Humanitat); ara, Bundy no creia en l'amistat i va ser molt venjatiu perquè la seva trista carrera d'assasí de noies joves va començar després d'un desengany amorós. I evidentment, res d'entendre els demés.
 
La posició del Sol en el moment del naixement marca el signe al qual pertanyem. Segons el mateix web En la astrología el emplazamiento del Sol revela la cualidad básica de nuestra conciencia. Es el factor central de nuestra personalidad, del mismo modo como el Sol es el centro de nuestra galaxia. Bé, això que el Sol és el centre de la galàxia, diu alguna cosa sobre els qui han escrit aquests textos. Apart d'això, veiem què diu dels sagitaris:

Signo de fuego. Se destaca por su gran potencial de energía, una enorme aspiración por el trabajo e innovación y su espíritu apasionado y honesto. Signo de fuego, brillante, impetuoso y expresivo. El elemento solar para este signo muestra el estado de conciencia y aquello que le motiva, fortalece y lo que le apasiona. El Sol en Sagitario revela una inspiración constante, se halla siempre en la búsqueda de nuevas experiencias. Es un ser optimista, solidario, alegre, justo y franco. Amante de la independencia, la libertad intelectual y no se deja influenciar por condiciones exteriores o actitudes escrupulosas. Este signo está regido por Júpiter, caracterizado por sus cualidades sobresalientes de misericordia y generosidad. Es un ser espiritual, siempre en la búsqueda de la verdad, encantado por los viajes a tierras lejanas, otras culturas y tradiciones. Pose espíritu aventurero, le fascina la vida al aire libre, la religión y la filosofía. Ama el riesgo, rebelde, poco perseverante y un poco descuidado con sus responsabilidades. Jovial, sincero, aunque a veces goza de poco tacto incomodando a los que estima. Sus virtudes más notorias son su alegría y su fe en el futuro. Le agrada transmitir sus experiencias, se expresa con soltura y disfruta enseñando lo que haya descubierto o investigado.
 
Aquí sí que la cosa fa figa de la bona: optimista? solidari??, misericòrdia???
 
Bé, la carta astral és extraordinàriament complexa, així que he investigat més; hi surt una mica de tot, a vegades francament contradictori.
Per exemple, segons Venus (que evidentment té a veure amb l'amor) que era a Escorpí: es profundamente celoso (...) El desafío reside en sujetar sus pasiones que tienden a ser ciegas y violentas, lastimándose a sí mismo y a su pareja que s'assembla força a Bundy però no lliga massa amb allò de que no és venjatiu. Per altra banda, la Lluna i Mart a Sagitari Posee muchos amigos, pero demanda su propia independencia, el amor, para él, no debe quitarle la libertad. (...) comúnmente es una persona encantadora que se lleva bien con sus semejantes y es distinguida por su lealtad y pureza. Això últim no em sona gens a Bundy.

També m'agrada això que li fa ser Saturn: Aparenta ser una persona fría y calculadora pero le resulta difícil ser cordial. O sigui, tot el contrari del que era Bundy (apart que la frase mateixa és contradictòria; suposo que serà un lapsus).

Per acabar, un últim detall, segons la conjunció entre la LLuna i Mart:  Niñez placentera. Hogar agradable Potser sí, però vivia amb els seus avis (per dissimular que era fill de mare soltera) i l'avi sembla que era un personatge no massa agradable.

Vist per sobre i, en general, podria ser el retrat d'un sociòpata assassí en sèrie però també de qualsevol altre fill de veí, no?
Hi ha tanta informació, que ens podem quedar amb la que encaixi més amb el nostre personatge.

Anem a un cas bastant més proper i més del gust de molts catalans:

Messi, el segon personatge del dia

Leo Messi va néixer a Rosario, el 24 de juny de 1987, a les 6 del matí. Per tant, és Càncer amb ascendent Gèminis.
Vejam què ens diu l'ascendent de Messi:

Es investigador nato, desea conocer el componente y funcionamiento de las cosas y las personas, necesita entender todo. Ágil, dinámico, perspicaz y organizado. Comunicativo le agrada enseñar y posee paciencia para dar explicaciones con gran soltura y facilidad. Posee una personalidad versátil, adaptabilidad entretenido, amigo incondicional, buen consejero. Goza de gran capacidad intelectual y gran rapidez de pensamiento, por ello capta de inmediato lo bueno y esencial de cada situación, analizando con perspicacia los acontecimientos para sacarles el mayor partido. Su ansia por conocer todo, puede hacer que no llegue a progresar en nada. No profundiza demasiado en los afectos, prefiere probar la diversidad antes de comprometerse y entregarse definitivamente. No obstante suele ser una persona divertida e ingeniosa, que disfruta de una gran actividad social, su pareja pasará felices momentos a su lado. Le fastidia la rutina, los compromisos familiares lo agobian y no dudará buscar excusas para eludirlos. Posee un extremado sentido oratorio que le permite iniciar relaciones fáciles e inmediatas a través de la palabra. Siente la necesidad de espacio en el que pueda desplazarse libremente. Atento a las modas, sobre todo a las de tipo intelectual, sabe ir con los tiempos intentando no quedar nunca desfasado. Los proyectos a largo plazo no están hechos para él. Se aburre mucho si tiene que concentrarse en un único objetivo. Se entrega a una pluralidad de intereses y trabajos al mismo tiempo. Su inteligencia le lleva a ver las múltiples facetas de la realidad. Se dan hábiles políticos u óptimos diplomáticos.

A mi em perdonaran, però apart de la rapidesa de pensament (futbolística), si aquest és Messi, jo sóc Ted Bundy! Potser tindré més sort amb el Sol:

Signo de agua, se caracteriza por su sensibilidad e imaginación. Es un ser maternal, receptivo y emotivo. Posee atracción por la vida en familia y se comunica con su entorno principalmente por medio de sus sentimientos. El elemento que rige este signo es agua, simboliza el mundo de las emociones. Es un ser intuitivo sabe cuando preservarse de influencias ajenas nocivas para su espíritu optimista. El elemento solar para este signo muestra el estado de conciencia y aquello que le motiva, fortalece y lo que le apasiona. El sol en Cáncer destaca su sensibilidad, cáncer vive sumergido en los sentimientos, así su estado emocional es el factor determinante de sus actitudes. Su universo interior se halla bajo el imperio de las fases lunares, esto revela por qué su persistencia emocional no es su fuerte. El hogar es muy importante, porque le proporciona un sentido de seguridad, posee todas las condiciones necesarias para establecer un contexto familiar. Su debilidad es la opinión de los demás, necesita la aprobación de su entorno, sentirse querido y no tolera cuando le ridiculizan u ofenden. Usualmente esconde sus sentimientos ya que teme exponer su fragilidad o ser dañado. Ere capaz de dar mucho cariño, ternura y amistad sincera sin embargo, por seguridad, espera siempre que el otro de el primer paso. Necesita estar rodeado de personas y le cuesta mucho superar tu desconfianza a no gustar o a ser explotado. Es un soñador, cree siempre en utopías, pero también conserva una vida interior confusa que le puede reprimir la búsqueda de metas concretas y aprovechar completamente tus aptitudes. Se le dificulta destacarte y expresar lo que piensa, lo que le disgusta ya que teme al rechazo. Debe superar esa lucha interior y adquirir más confianza en sí mismo, así como también, abrirse a los demás mediante el diálogo y la expresión de sus sentimientos.

No conec prou Messi, però potser aquí encaixa més; ara, pel que veieu que he subratllat, ja no sembla tan comunicatiu com abans. Quin home més contradictori!
Com que diuen que és bon esportista, he buscat alguna relació amb l'esport:

Gran capacidad para los deportes y actividades al aire libre.

Ep! Aquest és més el nostre Messi però, atenció, perquè tafanejant més en la carta he trobat perles com aquestes:

Aspecto negativo: fraude, chantajes varios, extorsión, corrupción. Desequilibrio. Querer vivir bien sin realizar esfuerzo alguno. Mentiras banales y/o peligrosas. Groserías. Locutor, periodista o lleva cuentos. Discurso polémico. Imprudencias, audacia en el pensar y en el actuar, tendencia belicosa, contradictoria, explotadora, impositiva y aguerrida. Ejecutar y ganar es importante.

Jo no voldria un paio així al meu equip; ara, sí que és una mica imprudent quan es posa a driblar sis rivals.

Pero lo que le sobra de energía y talento, lo pierde en arrogancia. Disfruta de la confrontación directa con los adversarios, que realmente tienen razones para temer al oponérsele. Nada se hace con moderación con su gusto por el drama. Además hará suficiente propaganda sobre los éxitos obtenidos en búsqueda de gloria. 

Messi, l'arrogant. Això del drama, però, li agradaria al Mourinho.

Com veieu, en una carta astral hi ha tants elements, no sempre coherents, que un, sí hi vol creure, només cal que es fixi en els que cregui que més s'assemblin al que espera. Els humans tenim una gran habilitat per fixar-nos en allò que confirma les nostres creences i desestimar allò que no les confirma. A mi mateix m'ha passat mentre llegia. Per evitar-ho, alguns van inventar el mètode científic. Perquè vist aquest últim cas, què pesa més, l'ascendent o la posició del Sol? O que Mart a Càncer ens digui que "li costa lluitar pels seus interessos"?

Per últim, també he fet la meva. Evidentment, no explicaré les meves intimitats astrològiques en detall ni sóc potser el millor per jutjar-me, però m'agradaria destacar aquesta de Mart a Verge:

Posee aptitud para los negocios, los trabajos de investigación, la mecánica y los trabajos manuales.

¿Los trabajos manuales? ¡Ni de casualidad, vaya!




dissabte, 8 de desembre del 2012

Una ciència que no és tal (I)

Tinc una amiga que recolza la seva tossuderia en que és Taure. Taure, el toro, tossuderia, ... que fàcil d'entendre que sembla la vida quan ens basem en suposicions d'aquest tipus.

L'astrologia ha estat durant segles una aproximació al coneixement del món prou interessant. Des dels seus orígens, fa més de 4.000 anys a Babilònia fins al Renaixement (el gran Kepler treballava d'astròleg, encara que sembla que hi creia relativament) on es va començar a qüestionar fins l'actualitat on encara molta gent hi creu i, per tant, molts s'hi dediquen.

Basada, en gran part, en el profund coneixement del cel dels antics (però també en algunes de les seves principals mancances), té un aire de ciència que fa que encara força gent la confongui amb l'astronomia. I el fet que assenyali una possible raó a una forma de ser i a un destí en la vida (ai! el famós destí!) és molt còmode: ens treu molta responsabilitat de sobre.

L'astrologia té molts defectes de base. Molts d'ells parteixen de les mancances de les que parlava en el paràgraf anterior. A continuació, en plantejo els que em semblen més importants (i segurament me'n deixaré. Hi ha molts llocs a la xarxa que els discuteixen; busqueu-los, val la pena); sempre que pugui utilitzaré aquesta meravellosa eina que és el Stellarium per il·lustrar-ho.

- Les constel·lacions: Són, evidentment, construccions humanes, basades en l'aparent proximitat de les estrelles. En la visió antiga del cel com una successió d'esferes, l'última de les quals era la de les estrelles, era normal que es pensés que dues estrelles properes per a nosaltres, serien properes en la realitat. Això no té per què ser així ni molt menys. A continuació, un exemple (es recomana ampliar la imatge):

Distància de la Terra a Regulus

La distància de la Terra a Regulus, l'estrella aparentment més brillant de la constel·lació del Lleó és de 77.49 anys llum.

Distància de la Terra a n-Leo

En canvi, n-Leo, una estrella que sembla molt propera, és a 2131 anys llum de la Terra.

O sigui, que si veiéssim les constel·lacions, en tres dimensions, es veurien molt diferents.

Per altra banda, les nostres constel·lacions tampoc coincideixen amb les d'altres llocs del Món. 
Aquí veiem el mateix paisatge estel·lar (amb Regulus marcada) segons l'astronomia xinesa (que no té pas mala fama). Ja veieu que el Lleó s'ha desmuntat en dues constel·lacions diferents, una de les quals, fins i tot, conté estrelles de la constel·lació occidental de la Verge: 

Segons els xinesos, Leo és, en realitat, dues constel·lacions
Per altra banda, els noms de les constel·lacions (que ja veiem que són artificis humans) influeixen en el caràcter de qui va néixer amb el Sol al seu signe. Per exemple, i continuant amb el Lleó:

Signo de fuego. Se caracteriza por su luminosidad, su enorme potencial de energía, su espíritu apasionado y su alegría. Es un ser radiante, ardiente y expresivo. Optimista, posee gran dominio se sí mismo, necesita sobresalir, destacarse en cualquier aspecto de su vida. Ambicioso, déspota, siempre deseoso de gobernar.
El elemento solar para este signo muestra el estado de conciencia y aquello que le motiva, fortalece y lo que le apasiona.
El sol en Leo muestra una persona noble, que irradia dignidad y posee un mundo interior lleno de orgullo. Un tanto vanidoso, siempre en continua búsqueda del éxito, fama o gloria. Si bien Leo posee muchas virtudes, debe encontrar tu propia naturaleza independiente del reconocimiento por parte de los demás, es decir encontrarse a sí mismo. Le cuesta aceptar la diversidad de pensamiento. Muchas veces no entiende las necesidades de tu prójimo, pues le cuesta relacionarse y comunicarse con sus pares. 
Lo mortifica la rutina y lo angustian las situaciones que no acontecen como lo desea.
Detesta ser evaluado o criticado, le agradan los puestos en que puede demostrar sus aptitudes y su autoridad. Es imposible que pase inadvertido ya que su resplandor majestuoso lo diferencia del resto. Es un ser muy generoso y comparte sus riquezas con otros. Pero carece de humildad, así como también, debería ejercitar el oído escuchando y asumiendo que delegar tareas no es autoritarismo sino organización.


Vaja, tot un rei de la selva! (en castellà perquè si el tradueixo perd; aquesta és la meva principal font d'informació:

http://www.losarcanos.com/carta-astral-5.php).

Per cert, com veieu, en astrologia s'utilitzen sense cap problema els superadíssims 4 elements: aigua, aire, terra i foc. Si Mendelèiev aixequés el cap!

Les dotze constel·lacions del Zodíac són aquelles per davant de les quals passen, en teoria, els planetes, la Lluna i el Sol. Per cert, que qualsevol carta astral es basa en la ja tan superada idea geocentrista de l'Univers, amb la Terra al centre i els altres astres girant al seu voltant.
Ja s'ha dit, per activa i per passiva, que això no és cert en l'actualitat. Ho il·lustrarem amb el Stellarium:

Per pura casualitat, el 8 de desembre pertany al signe de Serpentari
Com podeu observar, el Sol és just ara al signe d'Ophiucus (o Serpentari). O sigui, qui neixi avui hauria de pertànyer a aquest tretzè signe. Això és degut a què la Terra es va movent al llarg dels anys com una baldufa i, lentament, en l'anomenada precessió dels equinoccis, el seu eix de rotació ha anat canviant la seva orientació. Això ha fet aparèixer aquesta nova constel·lació al Zodíac i ha desplaçat totes les altres.

El dia que va néixer un servidor
Teòricament sóc Peixos però aquesta és la posició dels astres el dia i hora del meu naixement. O sigui, que hauria de ser Aquari.
I els lleons, en realitat són crancs i haurien de perdre tot el seu orgull:

(El sol en Cáncer) se caracteriza por su sensibilidad e imaginación. Es un ser maternal, receptivo y emotivo. Posee atracción por la vida en familia y se comunica con su entorno principalmente por medio de sus sentimientos.

...etcètera.

Tot això ho han solucionat els astròlegs actuals dividint l'eclíptica en 12 seccions de 30º, que no coincideixen amb els signes tampoc en mida, ja que tenen, com és lògic, mides diferents.

Tot plegat, ja comença a fer una mica de ferum.

- Els planetes: Els noms dels plantes provenen dels déus primer grecs i després romans. Com és lògic, el cel és domini dels déus i allà els van situar, ni que fos simbòlicament, els antics.
En l'època en què es va desenvolupar l'astrologia només es coneixien cinc planetes: Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn (la Terra menjava apart). Bé, potser hauríem de considerar set, perquè antigament es pensava que Mercuri i Venus eren dos planetes diferents cadascun.
En astrologia es tendeix a atribuir a alguns d'aquests planetes, a la Lluna i al Sol les característiques pròpies dels déus corresponents; els exemples més evidents serien:

La Luna representa la parte emocional del ser humano, normalmente las variaciones en el humor de las personas está controlado por la Luna.

En la astrología, Venus simboliza todo lo bello y deseable.

En la astrología, Marte representa la fuerza iniciadora, el coraje, el entusiasmo, la ira y, también, el deseo sexual.

Bé, tot això pot ser discutible però hi ha un fet encara més flagrant: Què passa amb els planetes que es van descobrir més tard: Urà (1781), Neptú (1846) i Plutó (1930)? Les propietats que se'ls atribueixen no existien abans? I si existien, com es van reorganitzar? Sembla que és més aviat la primera.
Urà té un aire revolucionari, potser per l'època del descobriment:

En astrología, Urano simboliza la independencia, ir más allá de las reglas de la familia y de la sociedad para llegar a ser verdaderas personas, fragmentando los esquemas y estructuras tradicionales. 

Neptú es connecta amb el món espiritual, cosa que em fa pensar en la moda de l'espritisme a finals del segle XIX:

Astrológicamente, Neptuno simboliza la Imaginación, intuición e inspiración. Todas las impresiones que nos lleguen desde el mundo espiritual. Las percepciones de emociones que nos llegan desde el mundo espiritual según el grado de armonía presente en la persona.

I Plutó, el planeta nan, té un aire freudià, com correspon a prinicipis del segle XX:

Astrológicamente, simboliza la subconciencia y se relaciona con los cambios bruscos, la pérdida, la regeneración y transformación.

Vaja, que potser m'ho invento, però la ferum em sembla que va pujant. Perquè, la principal objecció és: Existeix un estudi mínimament verificable de com es van descobrir aquestes noves atribucions?

Alguns astròlegs també inclouen en les cartes astrals alguns asteroides i, fins i tot, la posició de la Lluna quan és més allunyada de la Terra (o, també, amb el mateix nom de Lilith, un dels focus de l'el·lipse que fa la Lluna al voltant de la Terra o d'altres a cada qual més estranya) que sempre té una relació amb la Lilith de les mitologies del Pròxim Orient.
Embolica que fa fort.
Sense oblidar-nos de l'ascendent (quin signe és a l'Est a l'hora que vas néixer), conjuncions, trígons, etc. La quantitat d'informació és brutal i això miraré d'analitzar el proper cop.







 
 
 




diumenge, 25 de novembre del 2012

Unes gotes d'inspiració

He descobert recentment, gràcies al web "Hablando de ciencia", un lloc que m'ha agradat força: Zen pencils.
En ella, setmanalment i des de febrer passat, l'il·lustrador australià Gavin Aung Than ens mostra, en format de còmic o de pòster els pensaments de personatges més o menys coneguts.

Moltes de les cites són magnífiques i les adaptacions són sovint corprenedores. Una de les que més m'ha sorprès és la de la clàssica lletania de la por de l'obra de Frank Herbert Dune (ai, quins anys aquells de cienciaficcionaire irredent!).

Com que algunes són de científics (molts d'ells ja reconeguts aquí) i això intenta ser un blog de ciències, us les recomano especialment.

Poso aquí directament aquesta d'Einstein...


...i que tant em recorda la meva feina diària.

N'hi ha unes quantes més de científics, entre les quals algunes que ja hem vist aquí dites pels seus autors, com aquesta de Richard Dawkins o aquesta altra de Neil deGrasse Tyson.

També en tenim de Carl Sagan, Neil Armstrong o Richard Feynman, però la meva preferida és aquesta de Phil Plait, astrònom, tant pel que diu com per com s'ha il·lustrat.

Que les gaudiu!







dissabte, 10 de novembre del 2012

Brian Cox

Com a tants d'altres, vaig descobrir Brian Cox gràcies als vídeos de Symphony of Science.
Aquest físic britànic, que actualment treballa al CERN, precisament al detector ATLAS que va participar en la (gairebé) confirmació del bosó de Higgs, té una forma d'entendre la divulgació científica molt pròpia.
Amb un aire enganyosament juvenil (té 44 anys), les seves aportacions al bagatge científic del comú de la gent combinen un aire innocent i un pèl entremaliat amb una certa poesia.

Cox i el seu etern somriure
Considera Carl Sagan i Humprey Davy (un dels grans químics de la història) els seus herois particulars; d'aquest últim li agrada citar el següent text:

«Res és tan fatal per al progrés de la ment humana com suposar que els nostres punts de vista sobre la ciència són l'últim, que no hi ha misteris en la naturalesa, que els nostres triomfs són complets, i que no hi ha nous mons a conquerir»

Ens recorda que, en alguns moments de la història ha semblat que la ciència ja havia descobert el més fonamental d'una àrea determinada només per adonar-se poc temps després que s'obrien noves portes a nous mons.

Cada cop hi ha més material de Brian Cox traduït. Us proposo el següent:

- La sèrie Maravillas del Sistema Solar, que es troba a l'enllaç anterior i també és a la mediateca de l'escola. Aquí Cox intervé en diferents moments, juntament amb altres físics i astrònoms.

Cox observant un eclipsi a la sèrie
- Aquesta conferència TED sobre perquè cal investigar en ciència bàsica, molt bona:



- Aquesta altra conferència TED sobre el què s'investiga al LHC, quan tot just es posava en marxa:


- Aquest programa de la tele britànica on, utilitzant convidats del món de l'espectacle com a ajudants i amb força humor, ens introdueix en els misteris més íntims de la matèria:


Alguns, pel seu aire juvenil i el seu pentinat l'anomenen el Beatle de la física. En tot cas, com els seus compatriotes, ens transporta Across the Universe per donar-nos una nova percepció, en aquest cas més empírica.







divendres, 2 de novembre del 2012

Un santuari més enllà de la mediocritat

Un dels misteris més grans de la vida és, al mateix temps, un dels més bells (i vells): Per què ens agrada tant la música? Per què ens toca tant de prop les emocions? Per què uns sons ens sonen tan armònics i altres tan discordants? I per què el mateix tipus de música agrada tant a alguns i tan poc d'altres?
I, per a mi, el misteri més misteriós: Com és que hi ha gent a qui la música no li diu res?

El passat 22 d'octubre vaig assistir al fantàstic concert de Dead can dance a l'Auditori. I m'ha semblat una bona excusa per tractar de la música i de com l'investiga la ciència.

El duet format per Lisa Gerrard i Brendan Perry en un dels concerts de la gira actual
Per tractar el tema què millor que consultar els experts; per això us recomano els següents enllaços i vídeos:

D'entrada, per si encara hi ha algú de l'escola que es mira aquest blog, us pot interessar el documental Los sonidos de la Tierra que hi ha a la mediateca, presentat per l'inefable David Attenborough.

Un article de El Tamiz sobre Bach i el pare de l'estudi científic de la música, que també fou el pare de Galileo Galilei.

Parent del Tamiz és El Cedazo, on hi ha aquesta sèrie on es relacionen música i ciència.

Un interessant Redes on Eduard Punset entrevista Stefan Koelsch, neuròleg especialitzat en el tema.

Una esplèndida conferència TED de l'afamat director Michael Tilson-Thomas.

El fantàstic Bobby McFerrin manipulant deliciosament l'audiència per demostrar que tots tenim la música ben interioritzada:



I per acabar, de moment, una altra conferència TED d'un altre director, Benjamin Zander. Poc científica però meravellosa:



Però com que aquesta entrada està dedicada a Dead can dance i, especialment, a la pertorbadora veu de Lisa Gerrard, us deixo dos vídeos del Youtube per a què la gaudiu tant com la gaudeixo jo: