I, per a mi, el misteri més misteriós: Com és que hi ha gent a qui la música no li diu res?
El passat 22 d'octubre vaig assistir al fantàstic concert de Dead can dance a l'Auditori. I m'ha semblat una bona excusa per tractar de la música i de com l'investiga la ciència.
 |
| El duet format per Lisa Gerrard i Brendan Perry en un dels concerts de la gira actual |
D'entrada, per si encara hi ha algú de l'escola que es mira aquest blog, us pot interessar el documental Los sonidos de la Tierra que hi ha a la mediateca, presentat per l'inefable David Attenborough.
Un article de El Tamiz sobre Bach i el pare de l'estudi científic de la música, que també fou el pare de Galileo Galilei.
Parent del Tamiz és El Cedazo, on hi ha aquesta sèrie on es relacionen música i ciència.
Un interessant Redes on Eduard Punset entrevista Stefan Koelsch, neuròleg especialitzat en el tema.
Una esplèndida conferència TED de l'afamat director Michael Tilson-Thomas.
El fantàstic Bobby McFerrin manipulant deliciosament l'audiència per demostrar que tots tenim la música ben interioritzada:
I per acabar, de moment, una altra conferència TED d'un altre director, Benjamin Zander. Poc científica però meravellosa:
Però com que aquesta entrada està dedicada a Dead can dance i, especialment, a la pertorbadora veu de Lisa Gerrard, us deixo dos vídeos del Youtube per a què la gaudiu tant com la gaudeixo jo:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada