El mico pelut

Interessant entrevista al diari d'avui a Josep Call, director del Centre de Primats del Max Planck de Leipzig. Josep Call, que prové del camp de la Psicologia i que, com tants altres, ha incorporat el pensament evolotiu a aquesta ciència a vegades tan poc científica, ja fa anys que estudia els primats intentant trobar les claus de la intel·ligència humana.
De l'entrevista es desprèn que la principal diferència entre els grans simis i nosaltres rau en el pensament simbòlic. Els grans simis són incapaços, sembla, d'imaginar més enllà del que necessiten per a la seva vida quotidiana.
L'entrevista m'ha recordat una seqüència que sempre m'ha quedat gravada: la d'un ximpanzé reconeixent-se en un mirall.

No és el que havia vist però està prou bé

La prova del mirall ha estat utilitzada des dels anys 70 per demostrar l'autoconciència dels animals, incloses les persones. Que la capacitat d'entendre que la imatge que hi ha al mirall sigui un mateix hagi estat considerat prova d'autoconciència ha tingut la seva controvèrsia, em sembla que prou raonable, però el fet que només la passin, apart dels humans, els grans simis, els elefants, els dofins, les orques i, atenció, les garses ...

Garses i corbs són animals molt espavilats.

... ens pot fer pensar molt sobre la seva mentalitat.

No fa tants anys, semblava inconcebible que alguns animals fossin tan propers a nosaltres en les seves habilitats cognitives. Avui en dia sembla inconcebible pensar així.

Si voleu saber més sobre el tema us recomano aquests enllaços:
- Una entrevista a Josep Call al Redes.
- Una prova del mirall diferent per a porcs.
- I una entrevista a Josep Call, en la que valora l'estat de la investigació científica a Espanya.

Una partícula molt esperada

A vegades, dins d'aquest inconcebible món de la ciència, hi ha notícies que ens fascinen encara que no les acabem d'entendre.
La trobada, molt probable, del bosó de Higgs al CERN i anunciada el dia 13, és una d'elles. Als que no tenim una formació més que autodidacta sobre Física de partícules, alguns dels seus plantejaments ens semblen estranys, podréim dir que surrealistes. Però el que impliquen ens impressiona. Aquest bosó de Higgs, també.
Pot semblar evident que qualsevol partícula material ha de tenir una massa. De fet, nosaltres mateixos estem formats per partícules, la suma de les masses de les quals conforma la nostra massa. Tenim massa, ho notem cada cop que pugem unes escales o caiem rendits al sofà després d'un dia de feina; podríem pensar, "Què té això d'especial?".
Però els físics no es conformen en donar per sabudes les qüestions que semblen més evidents. I gràcies a això ens han mostrat un Univers sorprenent.

Als acceleradors de partícules, com al LHC al CERN, l'impacte de dos protons pot donar lloc a altres partícules. Les noves partícules segueixen trajaectòries que es poden detectar i analitzar

La massa i la gravetat, amb les quals va treballar Newton ara ja fa més de 300 anys, segueixen encara sent importants misteris per als físics, més que altres propietats de la matèria i que altres forces que s'han descobert més tard. Sembla que el responsable que hi hagi massa, fins ara una idea teòrica, comença a poder ser una realitat. Sobre la gravetat, encara s'espera trobar què n'és el responsable.


Com que el tema és prou complex, deixem parlar els experts:
- Un Redes, dedicat al treball al CERN, amb un simpàtic video sobre el bosó de Higgs.
- Un vídeo del Fermilab, als EUA, sobre el bosó de Higgs.

- Una conferència TED de Brian Cox sobre el que es fa al CERN i el famós bosó de Higgs.

- I la troballa de la setmana: Un blog d'un professor de Ciències madrileny, esplèndid i perfectament accessible, El Tamiz, que incorporo de seguida als webs interessants.

Per celebrar les mil visites...

... una mica d'humor sobre els perills del blogging. Ara, alguns no correm perill perquè tenim el sa costum de treballar sobre una taula.

Una exalumna ens visita

Dilluns passat, dia 5, ens va visitar la Marta Farràs, exalumna de l'escola, biòloga i investigadora predoctoral.
La Marta va parlar als alumnes de Biologia de primer i segon de com és el món de la investigació, què cal per entrar-hi, quina és la seva experiència en aquest camp i quin és l'objecte de les seves investigacions en aquests moments.
La Marta ens va fer entendre que el món de la investigació necessita molta vocació i dedicació. No és una feina en la que es guanyi molt, almenys en el cas de l'investigador de base, no té una gran estabilitat i els horaris són, diguem-ne, "flexibles".
No és imprescindible tenir unes grans notes durant els estudis però ajuda molt; i sempre cal buscar formes de tenir currículum, ja des de la facultat. I anar formant-se en l'anglès.
L'equip en el que treballa la Marta investiga sobre el colesterol a l'IMIM, (Institut Municipal d'Investigació Mèdica de Barcelona; a l'enllaç hi ha informació sobre el grup en el qual treballa la Marta); concretament, busquen si es pot millorar la funcionalitat de l'anomenat "colesterol bo" (tècnicament HDL), que és el que extreu el colesterol de les artèries i impedeix que s'hi acumulin.
Estan provant diferents olis d'oliva verges per valorar la possibilitat d'utilitzar-los habitualment en la dieta. Un és un oli verge tal qual, un altre, un oli verge enriquit amb els seus propis polifenols i, un altre, un oli verge enriquit amb polifenols de la farigola.
Un polifenol prou conegut, per exemple, és el resveratrol, que es troba en el raïm i el vi negre, i que sembla tenir un interessant efecte protector contra les malalties cardiovasculars, almenys en animals però no tan clarament en humans.
La relació entre el vi negre i el risc cardiovascular ha dut a molts debats, especialment en el que s'ha anomenat la paradoxa francesa.
Aquest que escriu hi participa com a voluntari, cosa que m'assimila a la rata de laboratori, animal poc valorat però al qual tant debem.


"Per dedicar-se a la investigació cal tenir molta paciència"

Per la banda que ens toca com a profes, dóna gust veure els nostres antics alumnes convertits en uns autèntics professionals. És una de les raons per les quals vam convidar la Marta, per a què els estudiants actuals vegin que des de l'escola es pot arribar prou més enllà.

Jorge Wagensberg

Hi ha persones a les que admirem per tot el que saben sobre el seu camp. De fet, amb el pas dels segles, els científics cada cop han esdevingut més uns grans especialistes, deixant enrere aquella concepció del savi renaixentista que sabia de tot un poc, el paradigma del qual potser és Leonardo, que tant et dissenyava unes fortificacions com et pintava una Gioconda.
És lògic que la ciència hagi evolucionat d'aquesta forma perquè cada cop abarca més i si un s'hi vol dedicar no pot aspirar a aprofundir en tots els camps, ni que siguin els de la seva especialitat. Potser és un forma d'enriquir la ciència però potser també és una forma d'empobrir el científic.
Alguns, tot i això, s'apropen a aquesta concepció de savi d'èpoques passades. Entre ells, al nostre país, excel·leix Jorge Wagensberg.

Jorge Wagensberg explicant al Parlament català el dolor que pot causar una banderilla a un toro.

Wagensberg és físic de formació però el seu bagatge abarca molts camps del coneixement humà; un, que se suposa que és biòleg, es queda parat del que sap de Biologia. Però, a més, et pot deixar bocabadat comparant uns insectes atrapats en ambre amb diferents moviments pictòrics o explicant-te la ciència que hi ha darrera l'arquitectura de Gaudí.

Teniu una interessant conferència de Wagensberg amb algunes de les seves idees en aquest video al Youtube:

Va ser director del Museu de la Ciència (actualment anomenat Cosmocaixa) del 1991 al 2005; la seva emprenta hi és ben clara, especialment a la sala principal, on es fa un viatge, si un s'hi passeja amb cura, des de les bases de la matèria als inicis de la civilització humana.

També dirigeix la col·lecció Metatemas, d'editorial Tusquets, de divulgació científica i que ja ha publicat 120 títols.
Us ofereixo algunes perles del pensament de Wagensberg aparegudes en forma d'aforismes en el número 75 d'aquesta col·lecció "Si la Naturaleza es la respuesta, ¿cuál era la pregunta?" i que tradueixo el més bé que puc del castellà:

- "Existir no és massa probable"  que lliga amb la següent: "Ho sento, germà: de poc et va servir arribar segon en aquella memorable cursa de mig milió d'espermatozoides."
- "Jo sóc la intersecció de totes les meves vivències."
- "Predir el passat és l'habilitat més freqüent dels que sempre tenen raó."
- "Hi ha moltes maneres d'estar viu, però només una d'estar mort."
- "Una zebra no necessita córrer més que una lleona, sinó més que les altres zebres." Es pot explicar millor la selecció natural?!
- "El més incomprensible del món és que sigui comprensible." Aquesta és d'Einstein.
- "No hi ha res en contra que tot sigui intel·ligible."
- "Ciència es allò que els científics diuen que és ciència."
- "Déu pensa?" i "Donaria un braç per saber què pensa Déu d'ell mateix."
- "Si el capità (Endavant!) i el mestre (Seguiu-me!) intercanviessin els seus crits característics d'ànim, el món podria millorar una mica."
- "El científic tendeix a saber tot de res i el filòsof a saber res de tot."

Aquesta última no és seva però és un bon final per a un article d'un científic que té molt de filòsof i que tendeix a saber molt de molt.

Xocs (o no) planetaris

Dimarts passat, un asteroide, 2005 YU55 va passar prop de la Terra. Prop de la Terra significa una mica més a prop que la Lluna, que ja és força a prop. 2005 YU55 té uns 400 m de diàmetre i un impacte de tal objecte sobre la Terra seria especialment catastròfic, encara que molt menys que el de Chicxulub que va acabar amb els dinosaures (la bestiola tenia uns 10 km de diàmetre).

Una representació de l'impacte a Chicxulub

Era una idea acceptada fa uns anys que era altament improbable l'impacte d'un asteroide de mida important contra la Terra en els temps actuals. Noves i millors observacions de l'espai que ens envolta i l'impacte del cometa Shoemaker-Levy contra Júpiter l'any 1994 han fet replantejar aquesta noció. L'impacte segueix sent improbable però potser una mica menys.

Una altra representació, aquest cop de l'impacte dels diferents
fragments del Shoemaker-Levy contra Júpiter

D'un temps ençà la NASA controla els NEO (Near Earth Objects) que són prou grans i propers com per ser potencialment perillosos. Un d'ells, Apofis, va crear certa expectació fa uns anys però amb el temps s'ha comprovat que no comporta perill.

Ara, potser algun dia algun asteroide o cometa de bona mida presenti un risc important d'impactar contra la Terra. De fet, l'any 1908 el que molt probablement va ser un d'aquests dos astres va impactar a la remota regió de Tunguska, a Sibèria. Dècades d'exploracions, en una zona particularment difícil d'estudiar, no han aportat una solució definitiva i, això sí, un munt d'hipòtesis a cada qual més estrafolària. Si us interessa el tema hi ha un documental a la mediateca que en parla ("El Big Bang de Tunguska"). Hi ha hagut altres casos més recents que han esclatat a l'atmosfera i que, en segons quines circumstàncies, podrien ser confosos amb una explosió nuclear. La nostra reacció davant d'un aconteixement així fa una mica de por.

Aprofito l'avinentesa per afegir als enllaços interessants Stellarium, un web des del qual podeu desacarregar un planetari al vostre ordinador. Bonic de debò.

La poesia de la realitat

Amb una mica de retard però...
... potser ha valgut la pena.


Acaba d'aparèixer l'últim video de Symphony of science, Onward to the edge, dedicat a l'exploració espacial. Espero tenir prou esma per traduir i subtitular els que em falten algun dia!
Però en el correu que he rebut, hi havia la referència a un altre projecte que també combina ciència i música: The Sagan series: basat en textos recitats pel propi Carl Sagan (amb aquella cadència seva tan poètica) en audiollibres, música de diverosos autors i imatges de diverses fonts molt ben editades; són un tribut a qui hauria de ser considerat un dels més grans pensadors del segle XX.


No us perdeu aquestes peces, especialment (per al meu gust) A Reassuring Fable i Gift of Apollo.